Fonoautògraf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
fonoautógraf de 1857, primer invent capaç de registrar so.

El fonoautógraf va ser el primer dispositiu capaç de gravar so literalment parlant, ja que el so es grava en forma d'una línia en un suport que constava d'un cilindre"fumat" amb el fum d'un llum, encara que després era impossible reproduir-lo, però aquest artefacte va servir per veure que era possible el registre del so, s'emprava per experimentar en el camp l'audició.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquest artefacte va ser el primer dispositiu capaç de gravar sons, inventat pel francès Leon Scott i patentat el 25 de març de 1857. Podia transcriure so a un mitjà visible, però no tenia cap manera de ser reproduït després. L'aparell consistia d'un banya o un barril que recollia les ones cap a una membrana a la qual estava lligat un estilet. Quan arribava el so, aquesta vibrava i es movia i el so podia gravar-se en un mitjà visible. Inicialment, el fonoautógraf gravava en un vidre fumat. Una versió posterior feia servir un paper també fumat enrotllat en un tambor o cilindre. Una altra versió dibuixava una línia representant el so en un rotllo de paper. El fonoautógraf era considerat com una curiositat de laboratori per a l'estudi de l'acústica. Era usat per determinar la freqüència d'un to musical i per estudiar el so i la parla. No es va entendre fins després del desenvolupament del fonògraf que l'ona gravada pel fonoautógraf era de fet una gravació del so que només necessitava un mitjà de reproducció adequat per escoltar-la.

Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Au Clair de la Lune
Aquest fonoautograma de 1860 (per Leon Scott) és la primera gravació reproduïble i recognoscible de la veu humana coneguda.

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

El 2008, estudiosos americans de la història del so, van reproduir per primera vegada el so gravat per un fonoautógraf.[1][2][3]

L'equip va aconseguir tenir accés als papers amb gravacions del fonoautógraf de Leon Scott que estaven guardats a l'oficina de patents de la Académie des Sciences francesa. Van escanejar el paper en relleu amb un sofisticat programa d'ordinador desenvolupat anys abans per la Biblioteca del Congrés nord-americà i les ones del paper van ser traduïdes per un ordinador a sons audibles i recognoscibles. Un d'ells, creat el 9 d'abril de 1860 va resultar ser una gravació de 10 segons (de baixa fidelitat però recognoscible) d'algú que cantanva la cançó popular francesa "Au Clair de la Lune". Aquest "fonoautograma" és el primer enregistrament de so conegut així com la primera gravació que ha estat, empíricament, re-produïble. Molt anterior a la gravació d'un rellotge parlant de Frank Lambert i la d'un concert de Haendel realitzada per la Companyia de fonògrafs d'Edison, que daten de dos i tres dècades després, respectivament.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fonoautògraf Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Jody Rosen. «Investigadors reprodueixen melodia gravada abans d'Edison». New York Times, 27 març 2008.
  2. El primer so mai enregistrat, en publico.es . Publicat el 28/03/2008
  3. Un francès va aconseguir gravar so 17 anys abans que Edison, en El País, 2008.03.28.
  4. de 1860 La mort geomètrica de Sòcrates