Fractura de clavícula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fractura de clavícula
Classificació i recursos externs

Radiografia d'una fractura de la clavícula esquerra
CIM-10 S42.0
CIM-9 810
MedlinePlus 001588
eMedicine orthoped/50

La fractura de clavícula és una fractura òssia a la clavícula. Sovint és causada per una caiguda sobre una extremitat superior estesa, una caiguda sobre una espatlla, o un cop directe a la clavícula.

Les fractures de la clavícula impliquen aproximadament el 5% de totes les fractures vistes a les emergències dels hospitals.[1] En general, la fractura ocorre entre el segment 2/3 proximal (proper a la línia mitjana del cos) i el terç distal (allunyat de la línia mitjana del cos) de la longitud de la clavícula.

Els lactantsi nens són particularment propensos a aquest tipus de fractures. Les fractures de la clavícula pot presentar-se en el període neonatal, especialment després d'un part dificultós.[2]

Etiologia[modifica | modifica el codi]

Situació de la clavícula.

La clavícula es fractura sovint, gairebé sempre per un cop indirecte a causa d'un impacte violent amb el braç estès durant una caiguda, o bé per caigudes directes sobre el propi espatlla. Les clavícules dels nens són les més propenses a fracturar per la seva relativa debilitat comparada amb les dels adults, sent la zona més feble de la clavícula és la seva unió entre els seus dos terços mitjà i lateral.

Una vegada produït la fractura, el múscul esternoclidomastoïdal eleva el fragment medial de l'os. Com el múscul trapezi és incapaç de sostenir el fragment lateral elevat, l'espatlla cau a causa del pes del membre superior. Els músculs adductors del braç, com el pectoral major, poden tirar del fragment distal fent que els fragments ossis, d'haver-los, es desplacin sobre l'os. El lligament coracoclavicular sol impedir la luxació de l'articulació acromioclavicular.

Patogènia[modifica | modifica el codi]

La clavícula forma l'única articulació que uneix la cintura escapular amb el tronc. La clavícula protegeix importants gots sanguinis, el pulmó i del plexe braquial. Les fractures de la clavícula que acaben desplaçades de la seva posició anatòmica poden lesionar aquestes estructures per la seva proximitat i l'afilat que resulten les vores estellades. De perforar el pulmó, pot sobrevenir pneumotòrax i posteriorment la mort.

Aproximadament el 80% de les fractures de la clavícula es produeixen en el terç mitjà del recorregut de l'os, 15% amb associació de la part distal o el terç lateral, i un 5% d'associació del terç proximal o medial.[1]

Tractament[modifica | modifica el codi]

Imatge de raigs X lateral d'una fractura de clavícula reparada, 6 mesos després d'un accident de moto.

El tractament de fractures sense desplaçament sol ser amb immobilització per fèrules. Els objectius són disminuir el edema i el dolor, així com reduir les seqüeles.[3] Les lesions amb desplaçament poden requerir cirurgia ortopèdica per a la seva reducció. Les fractures neonatals solen curar de manera espontània en diverses setmanes sense tractament especial.

S'ha de consultar a un cirurgià traumatòleg immediatament quan el pacient té proves d'afectació multisistèmica com en el cas de fractures obertes i les fractures desplaçades. La resta de les fractures simples de la clavícula poden ser manejades per un metge general.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Brilliant, Lawrence C. «-overview Fracture, Clavicle» (en anglès). Emergency Medicine: Trauma & Orthopedics, 2007. [Consulta: 20 abril de 2009].
  2. [MedlinePlus]. «.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001588.htm Fractura de clavícula en el nounat» (en espanyol). Enciclopèdia mèdica en espanyol, 2007. [Consulta: 20 abril 2009]. «Una fractura de l'os de l'espatlla (clavícula) en un nounat pot ocórrer durant un part vaginal difícil i, de fet, és bastant comú durant els naixements complicats.»
  3. Maria Rosa Serra Gabriel; Josefina Díaz Petit. Fisioteràpia en traumatologia, ortopèdia i reumatologia. 2a ed. (en espanyol). Espanya: Elsevier, p. 80. ISBN 844581205X [Consulta: 20 abril de 2009].