Francesc Rubiralta i Rubió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc Rubiralta i Rubió
Biografia
Naixement1977 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President European Steel Association
2022 – novembre 2023
← Geert Van Poelvoorde
Vicepresident UNESID
2019 –
2n Executiu en cap CELSA
2010 –
← Francesc Rubiralta i Vilaseca Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya
Universitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballIndústria metal·lúrgica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCELSA (2005–) Modifica el valor a Wikidata
Família
PareFrancesc Rubiralta i Vilaseca Modifica el valor a Wikidata

LinkedIn: francesc-rubiralta-7ba13513 Modifica el valor a Wikidata

Francesc Rubiralta i Rubió (Barcelona, 1977) és un empresari català, president i conseller delegat de CELSA des de 2010,[1] i entre 2022 i 2023 fou President de l'European Steel Association, la patronal siderúrgica més coneguda com Eurofer.[2][3]

Biografia[modifica]

Fill del fundador de CELSA Francesc Rubiralta i Vilaseca, i de Isabel Rubió Badia, és el gran de quatre germans.[4]

Va estudiar enginyeria de camins, llicenciant-se a la UPC de Manresa. Va completar els seus estudis amb un MBA a la Universitat de Pennsilvània.[5]

Es va incorporar a CELSA Group el 2005, inicialment a l'àrea d'operacions. El 2007 va esdevenir director general de CELSA Steel Service Nordic Holdings, una de les empreses del grup, i entre 2009 i 2010 director general de CEKSA UK Holdings.

El 2010, en morir el seu pare, va esdevenir conseller delegat i president del Grup CELSA. Es considera una de les grans fortunes de Catalunya.[1] Durant la dècada de 2010 va gestionar una política expansionista, fent créixer l'empresa a base d'adquisicions fins esdevenir el tercer fabricant d'acer europeu.[4]

Això va provocar una crisi financera a l'empresa, que primer va negociar amb bancs i més endavant amb fons d'inversió, fet que va generar diverses rodes de refinançament de deute. El 2017 va haver de refinançar el deute amb compres d'accions de la pròpia empresa.[6] El 2021 el Govern Espanyol va injectar més de 500 milions d'euros a l'empresa. Durant el 2023 va dur a terme una lluita jurídica per mantenir el control de l'empresa davant dels seus creditors.[7][8]

Des del 2019 és vicepresident de la patronal espanyola del sector (Unesid)[2] i membre del seu Comitè Executiu i entre 2022 i novembre de 2023 fou president de la patronal Europea (Eurofer).[2][3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Francesc Rubiralta Rubió y familia. Los más ricos de 2020 en España» (en castellà), 04-02-2020. [Consulta: 14 novembre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 Agencias. «Francesc Rubiralta (Celsa), nuevo presidente de la patronal europea de la siderurgia (Eurofer)» (en castellà), 17-11-2022. [Consulta: 14 novembre 2023].
  3. 3,0 3,1 «Rubiralta deja la presidencia de la patronal europea del acero» (en castellà), 23-11-2023. [Consulta: 26 novembre 2023].
  4. 4,0 4,1 «Adiós al imperio del acero de la familia Rubiralta» (en castellà), 04-09-2023. [Consulta: 14 novembre 2023].
  5. «Francesc Rubiralta Rubió» (en castellà). Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. [Consulta: 14 novembre 2023].
  6. Vinton, Roger. «La guerra pel control de Celsa, un imperi de 6.000 milions». Via Empresa, 22-03-2023. [Consulta: 14 novembre 2023].
  7. «Francesc Rubiralta lleva el conflicto de Celsa al civet de Luis Conde» (en castellà), 09-10-2023. [Consulta: 14 novembre 2023].
  8. «Los acreedores de Celsa exigen un traspaso de poder exprés con los Rubiralta» (en castellà), 08-10-2023. [Consulta: 14 novembre 2023].