Francesca de Castellnou
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1280  |
| Mort | c. 1335 (54/55 anys) |
| Família | |
| Cònjuge | Pere de Queralt i d'Anglesola |
| Fills | Guillem de Queralt i de Castellnou, Pere V de Queralt |
| Pares | Jaspert V de Castellnou i valor desconegut |
Francesca de Castellnou (ca. 1280 – 1335) va ser baronessa de Santa Coloma de Queralt i senyora de Ceret, esposa de Pere de Queralt i d’Anglesola.
No hi ha consens sobre els progenitors de Francesca. Segons Pere Ponsich, va ser filla de Jaspert V de Castellnou i Galceranda de Narbona; en canvi, Armand de Fluvià considera que els seus pares foren el mateix Jaspert i Alamanda de Rocabertí i Desfar.[1]
Promesa amb Pere de Fonollet, va cancel·lar el matrimoni pel suport de la família del nuvi, els vescomtes d'Illa, a Jaume II de Mallorca, en l'enfrontament que aquest mantenia amb Pere el Gran. Vers 1302 es casa amb Pere de Queralt i d'Anglesola, aportant 10.000 sous com a dot.[2]
El 1323, en morir Pere a la guerra de Sardenya, Jaume II l'indemnitza amb 2.000 morabatins, així com la jurisdicció de Sant Gallard al seu fill Guillem.[3]
Durant els anys que exerceix com a usufructuària de la baronia, es viu una gran febre religiosa. Així, es funda l’hospital i la confraria de la Santa Creu (1327), s'inicien les obres per convertir l'església romànica en un monument gòtic (1331),[4] i els mercedaris adquireixen definitivament Santa Maria de Bell-lloc (1335).[5]
El 1327 confirma importants privilegis a la comunitat jueva de Santa Coloma en aspectes polítics, econòmics, religiosos i judicials.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Fuguet, Joan; Plaza, Carme «El linaje catalán Queralt-Timor y su relación con la Orden del Temple (siglos XII-XIV)». Medievalista, n. 30, 2021, pàg. 147.
- ↑ Martell, Jaume «Francesca de Queralt de Castellnou, de Ceret». Cartulari de la Catalunya comtal, n. 34, juny 2016, pàg. 54.
- ↑ Costa, Maria Mercè ««La família de Queralt i Santes Creus»». I Col·loqui del Monaquisme Català, v. 1, 1967, pàg. 106.
- ↑ Segura, Joan. Costums de Catalunya. Guillem Carreras (ed). Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra, 2021, p. 84. ISBN 978-84-941520-5-4.
- ↑ Segura, Joan. Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt (en castellà). Barcelona: Imprenta Vicente Magriñà, 1879, p. 95.
- ↑ Segura, 2021, p. 155 i següents.