Francesco Giovanni Anerio

Giovanni Francesco Anerio (Roma, Itàlia, 1567 - 12 de juny de 1620) fou compositor italià.

Va viure entre el final del Renaixement i principis del Barroc, era germà del conegut Felice Anerio (1560-1630). El 1608 era mestre de capella en la cort de Segimon III Vasa, i el 1610 de la catedral de Verona i des del 1611 a Roma (primer de la casa dels jesuïtes i després de Sant Joan del Laterà.

Fou un dels compositors més notables de l'escola romana. És famosa l'adaptació que va fer de la Missa papae Marcelli de Palestrina, perquè es pogués cantar a quatre veus (1600), sent un dels primers mestres que empraren amb freqüència les corxeres, semicorxeres i fuses.

Se li deuen a més de l'adaptació citada:

• Garlanda de roses sagrades, (Roma, 1613)
• Selva harmònica, (madrigals, motets, diàlegs i cançons d'una a quatre veus, (Roma, 1617)
• Tractat harmònic de madrigals, a cinc, sis, set i vuit veus, (Roma, 1619)
• Llibre de les lletanies, (Roma, 1626)

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 5, pàg. 488 (ISBN 84-239-4505-7)