Francesco Mancini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Francesco Mancini (Nàpols, Campània, 16 de gener de 1672 - 22 de setembre de 1737) fou un compositor Italià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou un professor important i aconseguí obtenir el reconeixement més gran durant l'absència d'Alessandro Scarlatti de la cort napolitana, entre 1702 i 1708. En aquest període fou director del Conservatorio di S Maria di Loreto així com el primer organista i mestre de la capella reial. El seu assistent fou Giuseppe Porsile.

Treballs[modifica | modifica el codi]

Els seus treballs inclouen 29 òperes, sonates, 7 serenates, 12 oratoris i més de 200 cantates seculars a més a més de música sagrada assortida i una quantitat petita de música instrumental. Avui és conegut sobretot per les seves sonates per a flauta.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]