Francisca de Fuentes del Castillo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
serventa de Déu Francisca de Fuentes, o
Francesca de l'Esperit Sant

Dibuix amb la fundadora, d'un llibre de 1859
religiosa i fundadora
Nom secular Francisca de Fuentes del Castillo
Naixement 1647
Manila (Filipines)
Defunció 24 d'agost de 1711
Intramuros (Manila)
Enterrament Colegio de San Juan de Letrán (Manila)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació Proclamada serventa de Déu l'11 de març de 2003
Lloc de pelegrinatge Manila
Festivitat 24 d'agost
Orde Germanes Dominiques de Santa Caterina de Siena, Tercer Orde de Sant Domènec
Iconografia Com a monja dominica

Francisca del Espíritu Santo (Manila, Filipines, 1647 – 24 d'agost de 1711) fou una religiosa hispanofilipina, primera priora de la congregació de les Germanes Dominiques de Santa Caterina de Siena. Ha estat proclamada serventa de Déu per l'Església catòlica.

No s'ha de confondre amb la venerable Francesca de l'Esperit Sant, nascuda Caroline Baron (1820–1882), fundadora de la congregació de les Germanes Franciscanes de l'Esperit Sant.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Francisca de Fuentes del Castillo, nascuda a Manila el 1647, era filla de Simón de Fuentes, espanyol, i Ana Maria del Castillo y Tamayo, mestissa filipina. Educada com corresponia a una noia de bona família, fou donada en matrimoni a un cavaller, que morí aviat i la deixà vídua molt jove. Francisca es dedicà llavors a la beneficència i la pregària, atenent pobres i malalts. En una visió, va prostar-se davant Sant Domènec de Guzmán, preferint-lo a Francesc d'Assís i va fer-se membre del Tercer Orde de Sant Domènec en 1682, prenent el nom de Francesca de l'Esperit Sant.

En 1686, Francesca amb Antonia de Jesús Esquerra, María Ana de Fuentes (germana de Francisca) i Sebastiana Salcedo, van demanar de poder viure en comunitat, dedicats a la pregària i la pràctica de la virtut mentre feien apostolat social; la idea no era professar vots solemnes, sinó continuar essent tercièries, formant un beateri. El mestre general dels dominics els ho permeté el gener de 1688. Malgrat l'oposició del seu director espiritual, el dominic Juan de Santo Domingo, Francisca va treballar per fer realitat aquest projecte, fins que el mateix Juan de Santo Domingo acabà donant-los suport.

En 1688, sota la direcció d'aquest frare, considerat com a fundador del beateri, van començar a viure juntes a la casa d'Antonia de Esguerra, que havia mort. El 26 de juliol de 1696, el beateri fou formalment establert, amb Francisca com a fundadora i primera priora, i les mares María i Rosa de Santa María. La comunitat es posà sota el patronatge de Santa Caterina de Siena, prenent el nom de Beateri de Santa Caterina de Siena, que donaria lloc a la congregació de Germanes Dominiques de Santa Caterina de Siena, acceptat al capítol dominic de 1698.

El 1703, l'arquebisbe de Manila Diego Camacho va voler controlar el beateri i entrà en conflicte amb la fundadora, excomunicant-la i posant la comunitat en interdicte. Les beates van deixar l'hàbit i van marxar "exiliades" al col·legi de Santa Potenciana, on passaren dos anys, que elles anomenaren "l'exili a Babilònia". El terciari dominic Juan de Escaño y Córdova va ajudar a solucionar el conflicte, que tenia una base econòmica, quan va assignar una renda anual al beateri, en 1704, que en permetria la subsistència. Cap al 1706, l'arquebisbe va canviar d'opinió i les beates van poder tornar a la seva casa, prenent l'hàbit dominic i vivint amb uns estatuts propis. L'autorització episcopal és del 26 de març de 1706.

Llavors hi havia quinze germanes, amb algunes germanes llegues, totes de família espanyola. El mateix any, el beateri es convertí en col·legi i va començar a admetre mestisses i indígenes filipines, a qui s'ensenyava religió, lectura i escriptura, aritmètica, música, brodat i altres tasques manuals. Per poder rebre l'Eucaristia diàriament, i com que el beateri no tenia capella, van construir un passadís que comunicava l'edifici amb la capella del col·legi de Sant Juan de Letrán.

La vida de contínua penitència i mortificació va afectar la salut de la fundadora, que caigué malalta i morí el 24 d'agost de 1711. Fou soterrada a la capella del Colegio de San Juan de Letrán de Manila.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Obert el procés de beatificació, l'11 de març de 2003, fou proclamada Serventa de Déu, segons el protocol 2533 de la Congregació per a les Causes dels Sants de la Santa Seu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]