Francisco Fernández del Pino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:05, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaFrancisco Fernández del Pino

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 d'abril de 1768
Antequera
Mort26 de gener de 1843(1843-01-26) (als 74 anys)
Madrid
  Ministre de Gràcia i Justícia
14 de desembre de 1832 – 25 de març de 1833
PresidentFrancisco Cea Bermúdez
  President del Tribunal Suprem
1838 – 1840
  President del Consell de Castella
1834 – 1834
Dades personals
FormacióUniversitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómagistrat, jurista, polític, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya
Universitat de Granada Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
Ministre
President del Tribunal Suprem d'Espanya
Modifica el valor a Wikidata

Francisco Fernández del Pino Burgos-León I Comte de Pinofiel i Vescomte de Solís (Antequera, 13 d'abril de 1768 - Madrid, 26 de gener de 1843) va ser un polític i jurista espanyol, que va arribar a ser governador de la Sala d'Alcaldes de Casa i Cort del Consell de Castella, Ministre del Consell Reial, Ministre de Gracia i Justícia (Secretari de Despatx) en l'avantpenúltim i últim govern de Ferran VII i al primer govern del regnat d'Isabel II amb Francisco Cea Bermúdez durant la regència de Maria Cristina. Magistrat del Tribunal Suprem, també va arribar a ostentar la presidència de l'alt tribunal entre 1838 i 1840.[1]

Format en Lleis en la Universitat de Granada, va ser catedràtic a la mateixa universitat. Va ser Degà de l'Audiència de Sevilla, regent de la Reial Audiència d'Extremadura i de la Reial Audiència i Cancelleria de Granada durant el regnat de Fernando VII. Als tres dies de ser nomenat Ministre de Gracia i Justícia per Ferran, va assistir com a Notari Major del regne a la declaració del monarca per la qual declarava nul·la la Pragmàtica Sanció. Va ser Pròcer del Regne de 1834 a 1835 i senador per la província de Màlaga de 1837 a 1843.[2] Va rebre l'Orde de Carles III.[3]

Referències

  1. ↑ Díaz Sampedro, Braulio. La politización de la justicia: El Tribunal Supremo (1836-1881), memoria para optar al grado de doctor. Madrid: Universidad Complutense, 2004. P.329. ISBN 84-669-2484-1.
  2. ↑ Fitxa del Senat d'Espanya
  3. ↑ Extracto de Los Expedientes de la Orden de Carlos III, Tom IV, pp. 190 a 193.

Lectures


Càrrecs públics
Precedit per:
José Cafranga Costilla 		Ministre de Gràcia i Justícia

1833-1834 		Succeït per:
Juan Gualberto González-Bravo Delgado
Precedit per:
Vicente Cano Manuel Ramírez de Arellano 		President del Tribunal Suprem

1838 - 1840 		Succeït per:
José María Calatrava
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francisco_Fernández_del_Pino&oldid=17625011»