Vicente Cano Manuel Ramírez de Arellano
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 setembre 1774  Chinchilla de Montearagón (província d'Albacete) |
| Mort | 9 gener 1838 (63 anys) Madrid |
 President del Congrés dels Diputats | |
| 24 d'abril de 1811 – 23 de maig de 1811 | |
| Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 4 de març de 1821 – 28 de febrer de 1822 | |
| President del Tribunal Suprem d'Espanya | |
| 1834 – 1838 | |
| Activitat | |
| Ocupació | magistrat, polític |
| Ocupador | Tribunal Suprem d'Espanya |
| Família | |
| Germans | Antonio Cano Manuel Ramírez de Arellano |
Vicente Cano Manuel Ramírez de Arellano (Chinchilla de Monte-Aragón, 6 de setembre de 1774 - Madrid, 9 de gener de 1838) va ser un jurista i polític espanyol, ministre durant el trienni liberal i president del Tribunal Suprem d'Espanya.
Biografia[modifica]
Milità en el liberalisme, va estudiar filosofia i dret al Seminari de San Fulgencio de Múrcia. Era germà d'Antonio Cano Manuel Ramírez de Arellano que havia estat secretari del Despatx de Gracia i Justícia en la Guerra del francès. Va ser alcalde del crim i oïdor de la Reial Audiència i Cancelleria de Granada de 1794 a 1801.[1] Durant la guerra del francès fou elegit diputat per Múrcia a les Corts de Cadis i va ser president del Congrés del 24 d'abril al 23 de maig de 1811.[2]
Durant el Trienni Liberal va ser ministre de Gracia i Justícia entre 1821 i 1822. En la regència de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va ser diputat per Albacete de 1834 a 1836[3] i president del Tribunal Suprem d'Espanya entre 1834 i 1838, any de la seva defunció.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia
- Díaz Sampedro, Braulio. La politización de la justicia: El Tribunal Supremo (1836-1881), memoria para optar al grado de doctor. Madrid: Universidad Complutense, 2004. P.309. ISBN 84-669-2484-1.
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
