Francisco Labadie Otermin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco Labadie Otermin
Biografia
Naixement10 febrer 1917 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 2001 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Governador civil de Zamora
9 de maig de 1941 – 17 d'octubre de 1942
  Governador civil de Terol
17 d'octubre de 1942 – 16 de març de 1944
  Governador civil de Tarragona
16 de març de 1944 – 9 de novembre de 1950
  Governador civil d'Oviedo
9 de novembre de 1950 – 10 de juny de 1957
  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 30 de juny de 1977
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
Partit FET de las JONS
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francisco Labadie Otermin (Santander, 10 de febrer de 1917-Madrid, 18 de març de 2001) va ser un advocat, militar i polític espanyol, procurador de les Corts franquistes entre 1943 i 1977 en qualitat de conseller nacional del Movimiento i de representant de l'Organització Sindical.[1]

Biografia[modifica]

Nascut a Santander el 2 de febrer de 1917,[2] va fer estudis de dret.

«Camisa Vella» de Falange,[3] després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les forces revoltades i va arribar a combatre sota una bandera de Falange. El 1941 es va allistar com a voluntari de la Divisió Blava, i va combatre a la Segona Guerra Mundial al costat de l'Exèrcit alemany. L'abril del 1948, sent governador civil i cap provincial de FET y de las JONS a Tarragona, va enviar una circular als seus «camarades» de la Guàrdia de Franco en la qual lamentava la derrota de l'Alemanya nazi.[4]

Va exercir com a governador civil i cap provincial de la FET y de las JONS de Zamora, Terol, Tarragona i Oviedo.[2] Falangista aferrissat, durant el seu mandat com a governador civil a Terol es va modificar la composició de la gestores locals a la província mitjançant la substitució dels quadres catòlics i conservadors pels falangistes.[5] A més, durant el seu mandat també es van unificar els càrrecs de governador civil i cap provincial de FET y de las JONS.[6] Més endavant va exercir la presidència de l'Institut Nacional de Previsió,[2][7] entre 1957 i 1963. En el si de l'Organització Sindical exerciria alguns càrrecs. També va ser procurador en les Corts franquistes i membre del Consell Nacional de FET y de las JONS; en qualitat de tal va formar part de la Comissió que va redactar l'Estatut Jurídic de les Associacions Polítiques.

Durant el tardofranquisme es va alinear amb les tesis del Búnker,[8] arribant a declarar a l'octubre de 1974:[9]

« Jo proclamo aquí amb energia dues veritats polítiques que no estem disposats a sotmetre a debat ni a consideració electoral: que guanyem una guerra per a construir un nou Estat que transformés revolucionàriament unes estructures socials i econòmiques insoportables, i que defensarem amb ungles i amb dents si cal la legitimitat d'una victòria que és avui patrimoni de tot el poble espanyol [...] No admetem deslleialtats ni traïcions a la pàtria. O sigui està amb el poble i la seva destinació o s'està contra el poble i contra Espanya. »

Fundador de la ultradretana «Plataforma 2003», també col·laboraria activament amb la Fundación Nacional Francisco Franco.

Obres[modifica]

  • Francisco Labadie. Desarrollo económico y Seguridad Social. Separata de la obra El nuevo Estado Español. 24x17. Madrid: Imprenta Nacional, 1963, p. 15. 
  • Labadie Otermin, Francisco; Cerezo Barredo, Gonzalo. La hora de Asturias. 21 cm. Madrid: Ediciones Iberoamericanas, 1946, p. 238. 

Reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bardavío, Joaquín. La Estructura del poder en España. Sociología política de un país. Ibérico Europea de Ediciones, 1969. 
  • Bowen, Wayne H. Truman, Franco's Spain, and the Cold War. Columbia: University of Missouri Pres, 2017. 
  • Clemente, José Carlos. Historias de la transición: el fin del apagón, 1973-1981. Madrid: Fundamentos, 1989. ISBN 84-245-0664-2. 
  • García Ramos, Domingo. Instituciones y vida política durante la guerra civil y el franquismo. Palencia (1936-1975). [Dirigida por Pablo García Colmenares]. Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2003. 
  • Marín, José María. Historia política de España, 1939-2000. II. Madrid: Istmo, 2010. 
  • Rodríguez Barreira, Guillermo Óscar J. Poder y actitudes sociales durante la postguerra en Almería (1939-1953). Universidad de Almería, 2007. 
  • Ugarte Tellería, Javier. El Nacionalismo vasco. Mitos, conmemoraciones y lugares de la memoria. Biblioteca Nueva, 2006.