Frank La Forge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrank La Forge

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 octubre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Rockford (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 maig 1953 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1902 Modifica el valor a Wikidata –
ProfessorsTheodor Leschetitzky Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

IMDB: nm1420781 Musicbrainz: 32e2bc95-95d9-4ce6-8207-8f33ff1abf36 Lieder.net: 1521 IMSLP: Category:La_Forge,_Frank Modifica el valor a Wikidata

Frank La Forge (Rockford, 22 d'octubre de 1879 - Nova York, 5 de maig de 1953) va ser un pianista estatunidenc, director vocal, professor, compositor i arranjador de cançons d'art.

La Forge fou un infant soprano.[1] Va estudiar primer piano, amb la seva germana gran i va anar a Viena el 1900 per estudiar amb Teodor Leszetycki. Va gravar prolíficament per a "Victor Talking Machine Company", com a solista i com a acompanyant a partir de 1906. Com a solista, va gravar obres de Chopin, Liszt i MacDowell. En concerts acompanyava completament de la memòria, considerada una fita inusual per a un acompanyant. A la seva biografia Pathways of Song, La Forge va afirmar que tenia "un repertori de més de cinc mil acompanyaments memoritzats que abraçaven totes les escoles".[2] Va fer una gira per Europa, Rússia i els Estats Units tenint com a acompanyant la soprano Marcela Sembrich. La Forge es va traslladar a la ciutat de Nova York el 1920, on es va convertir en professor de música, entrenador i acompanyant. Va ensenyar a importants cantants nord-americans, entre ells Marian Anderson, Lawrence Tibbett, Marie Powers, Emma Otero o Richard Crooks. Va servir d'acompanyant de moltes estrelles i instrumentistes vocals del moment, com Johanna Gadski, E. Schumann-Heink i M. Matzenauer.[3] La seva llarga relació musical amb la soprano Lily Pons de la Metropolitan Opera de 1937 fins a la seva mort va ser la producció de recitals amb el flautista Frank Versaci, a la costa oriental i a la Columbia Britànica.

Frank La Forge va morir al piano, actuant en un sopar de "Musicians Club of New York"" a Manhattan el 5 de maig de 1953, pel qual havia estat president des de 1935.[4][5]

Obres musicals[modifica]

La Forge va compondre al voltant de 40 cançons per a veu i piano entre els anys 1906 i 1940, així com uns quants solos de piano, obres corals i almenys un concert per a violí i piano. Algunes de les cançons són religioses, i la majoria van ser publicades individualment per G. Schirmer, mentre que unes quantes han estat reeditades en diverses antologies de cançons i col·leccions de cançons d'art americà del mateix editor. Moltes de les seves primeres cançons van ser compostes per textos alemanys i modelats sobre el Lied alemany. Les cançons posteriors es van compondre a l'estil de la "balada de concerts", que era molt popular aleshores.[5] Moltes van ser escrites per a cantants específics per mostrar els seus talents individuals.

Les cançons són conegudes per la seva artesania, acompanyaments de piano complet i estil musical de bon gust. La seva peça de 1919, Song of the Open, va ser destacada per Upton com a representant de la cançó nord-americana de l'època 1900-1930.[6] També va ser un arranjador de gran èxit de cançons populars; Villamil menciona "un excel·lent conjunt de cançons populars mexicanes".[5] Potser més significatiu va ser el seu treball com a important compilador de cançons per a estudiants, en la col·lecció de diversos volums que va crear amb Will Earhart, els "Pathways of Song".

Referències[modifica]

  1. Villamil, p. 254
  2. Pathways of Song
  3. La Forge Webb, Laura (1993). Among the Pleiades and other stars, musical memories of Frank La Forge. Dorrance.
  4. Frank La Forge, a Leading Accompanist Dies Playing Piano at Dinner". New York Times. May 6, 1953. Consultat 2015-01-08. Frank La Forge of 1040 Park Avenue, piano accompanist, teacher of voice and of famous singers, dropped dead at 9:45...
  5. 5,0 5,1 5,2 Villamil, p. 255
  6. Upton, p. 177

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]