Marian Anderson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fotografia de joventut de Marian Anderson

Marian Anderson (Filadèlfia, Estats Units, 17 de febrer de 1899 - Nova York, Estats Units, 8 d'abril de 1993) fou una contralt estatunidenca.

Principis[modifica | modifica el codi]

Estudià en la seva ciutat nadiua i ben aviat es dedicà a la música. Destacà en el terreny del lied i la cançó espiritual. El seu debut, el 1925, fou l'inici d'una esplèndida carrera; llur veu motivà l'admiració d'Arturo Toscanini. Des de llavors cantà a nombroses ciutats europees, entre les quals Barcelona, quan el febrer de 1935 cantà espirituals negres al costat de l'Orfeó Català, amb Kosti Vehanen al piano i sota la batuta d'Otto Klemperer[1] i l'abril de 1936 torna a donar un concert a l'Associació de Música de Cambra, acompanyada una altra vegada del pianista finlandès Kosti Vehanen.[2]

Problemes racials[modifica | modifica el codi]

El 1939, li fou prohibit l'accés al Constitution Hall de Washington DC per la seva condició de cantant negra; aquest fet motivà què, com a desgreuge, se li oferís cantar al Lincoln Memorial, davant 75.000 espectadors.[3]

Òpera ocasionalment[modifica | modifica el codi]

Només ocasionalment cantà papers operístics, ja que es dedicà bàsicament al lied (Schubert, sobretot) i els espirituals negres, però el 1955 l'empresari Rudolf Bing decidí trencar el tabú que encara mantenia allunyats del Metropolitan de Nova York els cantats afroamericans i li oferí el paper d'Ulrica d'Un ballo in maschera.

El Liceu novament[modifica | modifica el codi]

Aquell mateix any 1955, Marian Anderson retornà a Catalunya i va fer un concert al Gran Teatre del Liceu.[4] Poc temps després, donà per conclosa la seva carrera. El 1956, publicà unes memòries (My Lord, What a Morning).

Últims anys[modifica | modifica el codi]

En 1958 la nomenaren delegada dels Estats Units a les Nacions Unides i el 1972 rebé Premi per la Pau.

Marian Anderson en el concert de desgreuge del Lincoln Memorial

En l'any 1991 fou guardonada amb un Grammy per llu trajectòria musical.

Morí el 8 de abril de 1993 a l'edat de 96 anys, cuidada pel seu nebot el director d'orquestra James DePriest, titular de l'Orquestra d'Oregon.

Premis Marian Anderson[modifica | modifica el codi]

Establert el 1944 per ella mateixa que donà el premi que l'atorgà la seva ciutat natal el 1943, par a promoure joves cantants. L'intent sucumbí al cap de poc temps però en 1990 fou restablert. Des de 1998 s'atorga a artistes i humanitaris.

Guanyadors:

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Bach, Brahms, Schubert: Cançons i lieder
  • Marian Anderson: Recitals I i II

Referències[modifica | modifica el codi]

  • La Discoteca Ideal de Interpretes, pags, 20 i 21 d'Enciclopedias Planeta

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marian Anderson