Un ballo in maschera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un ball de disfresses
Maskensouper, d'Adolf von Menzel
Maskensouper, d'Adolf von Menzel
Títol original: Un ballo in maschera
Llengua original: italià
Música: Giuseppe Verdi
Llibret: Antonio Somma
Font literària: Gustave III, llibret d'Eugène Scribe
Actes: tres
Estrena: 17 de febrer de 1859
Teatre: Teatro Apollo de Roma
Estrena al Liceu: 31 de gener de 1861 (estrena a Espanya)
Personatges:

S'indica la correspondència amb els personatges de Scribe

  • Riccardo, comte de Warwick, governador de Boston (Gustau III de Suècia) - tenor
  • Renato, el seu secretari (comte René Anckarström, amic del rei) - baríton
  • Amèlia, esposa de Renato - soprano
  • Ulrica, una bruixa (Arvedson) - contralt
  • Oscar, patge - soprano
  • Samuel, enemic del comte (comte Ribbing, conspirador contra Gustau III) - baix
  • Tom, enemic del comte (comte Horn, conspirador contra Gustau III) - baix
  • Silvano, un mariner (Christian, un navegant) - baríton
  • Un jutge - tenor
  • Un servent - tenor
  • Membres de la cort, oficials, conspiradors, servents, emmascarats - cor

Un ballo in maschera (Un ball de màscares) és una òpera en tres actes de Giuseppe Verdi sobre llibret d'Antonio Somma. Està basada en el llibret d'Eugène Scribe Gustave III al qual va posar música Daniel Auber, inspirat al seu torn en els esdeveniments que van envoltar l'assassinat del rei Gustau III de Suècia en un ball de disfresses l'any 1792. L'estrena va tenir lloc al Teatro Apollo de Roma, el 17 de febrer de 1859.

Un ballo in maschera va ser una de les òperes més problemàtiques de Verdi. Durant la seua composició, la censura va exigir grans canvis, fins i tot demanant més alteracions de les que Verdi estava disposat a acceptar. Aleshores, Verdi va trencar el contracte amb el teatre, que el va demandar, i Verdi va contraatacar amb una demanda per difamació. Finalment la lluita legal va concloure amb la retirada de les acusacions per part del teatre, i amb el compromís de Verdi d'acabar l'òpera. Malgrat tot, abans de l'estrena a Roma, l'acció va haver de traslladar-se d'Estocolm a Boston i el rei Gustau va ser substituït pel comte de Warwick, atès que les autoritats no permetien que una obra de teatre incloguera un regicidi.

Argument[modifica | modifica el codi]

Lloc, Boston, (Massachusetts).
Temps: finals del Segle XVIII.

Acte I[modifica | modifica el codi]

Quadre I[modifica | modifica el codi]

El comte de Warwick, Riccardo, obra la seua audiència matutina a la que assisteixen diversos súbdits, entre ells alguns enemics del comte que planegen el seu assassinat. El patge Oscar li proporciona la llista de convidats al pròxim ball de màscares. La llista inclou Amèlia, esposa del seu secretari Renato, de la qual el comte està enamorat en secret. Renato posa en guàrdia el comte davant els rumors de conspiració. El comte es troba alleujat de què Renato no sospite els seus sentiments vers la seua esposa, i no fa massa cas de les advertències. Un jutge sol·licita l'exili d'Ulrica, una bruixa, però el patge Oscar la defensa. El comte, divertit proposa d'anar a visitar la vella bruixa.

Quadre 2[modifica | modifica el codi]

A la cabana de la bruixa. La vella està envoltada d'una gran gentada que demana els consells més diversos. El comte i la seua cort han assistit d'incògnit. Un mariner demana saber quina recompensa rebrà pels llargs anys de servei al comte. Riccardo li introdueix a la butxaca uns diners i una carta de recomanació. Una dama noble demana consell per oblidar un amor prohibit. Es tracta d'Amèlia, que també ha assistit d'incògnit. Ulrica li recomana unes herbes que haurà de recollir ella mateixa per la nit prop del patíbul. Amèlia decideix anar per les herbes, i Riccardo sospitant que ell mateix pot ser l'amor prohibit, decideix seguir-la. Riccardo, disfressat de pescador, li demana a Ulrica pel seu futur. Aqueste profetitza que serà assassinat per la primera persona a estrènyer-li la mà, que resulta ser Renato. Tots desconfien de la veracitat de la profecia, tot i que Ulrica intenta convèncer-los de la seua infal·libilitat.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Amelia busca les herbes màgiques. Apareix Riccardo, que li confessa el seu amor. Ella no sap ben bé què fer, perquè també estima el seu espòs. Arriba Renato i adverteix a Riccardo del perill que corre a causa de la conspiració. Riccardo ha d'anar-se'n i deixa la dona emmascarada en companyia de Renato, demanant-li que la porte a la ciutat sense preguntar-li el seu nom. Apareixen llavors els conspiradors, que ataquen Renato confonent-lo amb el comte. Amèlia, en intentar protegir-lo, desvetlla la seua identitat. Els conspiradors es burlen de l'espós enganyat, i ell, furiós de gelosia cita aquests per a l'endemà.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Quadre I[modifica | modifica el codi]

Renato decideix venjar la seua vergonya assassinat Riccardo en lloc de la seua esposa, aquesta demana veure al seu fill. Arriben Tom i Samuel, i es decideix que serà Renato qui matarà el comte. En una conversa entre Oscar i Amèlia aquest li dóna la invitació per al ball de màscares. Amèlia sospita que el ball pot ser una trampa mortal per a Riccardo.

Quadre II[modifica | modifica el codi]

Gabinet del comte. Riccardo, que es deu tant a l'amistat amb Renato i a l'amor a Amèlia, decideix enviar tots dos a Anglaterra per tal d'evitar temptacions. Rep una carta anònima (d'Amèlia) que el posa en guàrdia de nou front a un intent d'assassinat, però el compte no en fa cas.

Quadre III[modifica | modifica el codi]

El ball de màscares. Els conspiradors disfressats dissimulen entre el públic assistent. Renato obté d'Oscar amb amenaces quina disfressa porta el comte. Amèlia intenta que el comte abandone el ball. Finalment el comte és assassinat per Renato. El comte, moribund, perdona els conspiradors i revela que Amèlia mai no ha estat infidel al seu espòs.

Àries i fragments destacats[modifica | modifica el codi]

  • "La rivedra nell'estasi" (Riccardo)
  • "Alla vita che t'arride" (Renato)
  • "Volta la terrea" (Page)
  • "Re dell'abisso" (Ulrica)
  • "Di' tu se fedele" (Riccardo)
  • "È scherzo od è follia" (Riccardo)
  • "Ma dall'arido stelo divulsa" (Amelia)
  • "Ve'se di notte qui con la sposa" (Samuel, Tom)
  • "Morrò, ma prima in grazia" (Amelia)
  • "Eri tu, che macchiavi" (Renato)
  • "Dunque l'onta di tutti sol una" (Renato, Samuel, Tom)
  • "Ma se m'e forza perderti" (Riccardo)
  • "Saper vorreste" (Page)
  • "Ella è pura: in braccio a morte" (Riccardo)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Un ballo in maschera Modifica l'enllaç a Wikidata
Òperes de Giuseppe Verdi

Oberto, Conte di San Bonifacio (1839) | Un giorno di regno (1840) | Nabucco (1842) | I Lombardi (1843) | Ernani (1844) | I due Foscari (1844) | Giovanna d'Arco (1845) | Alzira (1845) | Attila (1846) | Macbeth (1847) | I Masnadieri (1847) | Il corsaro (1848) | La battaglia di Legnano (1849) | Luisa Miller (1849) | Stiffelio (1850) | Rigoletto (1851) | Il trovatore (1853) | La traviata (1853) | I vespri siciliani (1855) | Simon Boccanegra (1857) | Un ballo in maschera (1859) | La forza del destino (1862) | Don Carlos (1867) | Aïda (1871) | Otello (1887) | Falstaff (1893)