Frontera entre el Regne Unit i la República d'Irlanda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Frontera entre el Regne Unit i la República d'Irlanda
250px
Característiques
Entitats Regne Unit Regne Unit Irlanda Irlanda
Extensió443 kilòmetres[1]
Història
Reconeixement actual1922

La frontera entre el Regne Unit i la República d'Irlanda (irlandès Teorainn talún na hÉireann leis an Ríocht Aontaithe) és la línia de control militar que separa la zona d'ocupació britànica al nord-est de l'illa d'Irlanda de la resta del territori nacional irlandès, que constitueix la República d'Irlanda. També se la coneix com la Frontera Irlandesa (the Irish border), o (a l'illa d'Irlanda) simplement com la frontera (the border). Va ser traçada el 6 de desembre de 1922, quan el Regne Unit va retirar les seves forces d'ocupació de 26 dels 32 comtats irlandesos, reservant-se el control dels 6 restants (els d'Irlanda del Nord avui dia).[2][3]

La frontera a Killeen (vista del cantó britànic) marcada només per un senyal de límit de velocitat mètric (km/h)

Traçat[modifica]

La frontera s'estén al llarg de 443 km entre Lough Foyle (al nord) i Carlingford Lough (a l'est), en el Mar d'Irlanda. Aquesta és l'única frontera terrestre entre els dos Estats. A causa que tant Irlanda com el Regne Unit pertanyen a la Zona Comuna de Viatges, no sol haver-hi controls fronterers, si ben tant el Regne Unit com Irlanda tenen dret a efectuar-los, com així han fet en diverses ocasions. Hi ha més de 200 carreteres públiques que travessen la frontera.[4]

Senyal bilingüe de trànsit al comtat de Louth, a la República d'Irlanda, advertint als conductors que viatgen per la frontera, que els límits de velocitat mètrica s'utilitzen a Irlanda, El Regne Unit usa unitats imperials en trànsit.

Tret que abans del 29 de març de 2019 el Regne Unit arribi a un acord amb Irlanda i la Unió Europea, a partir d'aquesta data es tornaran a instal·lar controls fronterers en la línia de control internacional.

Frontera marítima[modifica]

La delimitació precisa de les Zones econòmiques exclusives entre els dos estats al mar d'Irlanda i a l'oceà Atlàntic es regeix per un acord signat el 7 de novembre de 1988.[5] Es van inscriure 132 punts amb molts punts que no fan servir una precisió a segon d'arc, que dona una aparença d'escala.

Subsisteix un litigi entre el govern d'Irlanda i el govern del Regne Unit sobre el traçat de la frontera marítima a Lough Foyle i Carlingford Lough: cadascun dels estats reclama la sobirania sobre els dos loughs, d'acord amb el dret irlandès,[6][7] o el dret britànic..[8]

Orígens[modifica]

La frontera va ser creada en 1920 pel Parlament Britànic en virtut de la Llei de Govern d'Irlanda, que preveia l'autonomia de la part sud de l'illa. Sis dels trenta-dos comtats de l'illa van romandre sota control britànic amb el nom d'"Irlanda del Nord", mentre que els altres vint-i-sis comtats irlandesos es van convertir en la nova autonomia d'Irlanda.

Originalment destinada a ser una divisió administrativa interna del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, la frontera es va convertir en una frontera internacional el 6 de desembre de 1922, quan Irlanda es va proclamar independent. Els sis comtats nordirlandesos disposaven fins al 6 de gener de 1923 per manifestar el seu desig de permanència, o en cas contrari s'independitzarien amb la resta d'Irlanda. Finalment, el 18 de desembre de 1922 Irlanda del Nord va notificar formalment al govern de Londres el seu desig de mantenir el règim colonial, i es va consolidar la divisió nacional d'Irlanda.

Quant al nou Estat d'Irlanda, es va adjudicar provisionalment la Prefectura de la República d'Irlanda al Rei d'Anglaterra fins a abril de 1949, quan el President d'Irlanda va assumir, en la seva jurisdicció, els poders del monarca anglès; culminant-se el procés de descolonització d'Irlanda.[9][10]

Situació post-Brexit[modifica]

Una protesta del Sinn Féin contra una frontera dura. Els controls post-Brexit són un tema controvertit

El Regne Unit va votar abandonar la Unió Europea en un referèndum el 23 de juny de 2016. La retirada britànica de la Unió Europa va fer que la frontera entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord fos una frontera externa de la Unió Europea.[11] Tant el govern irlandès, com el govern del Regne Unit i els representants de la UE van declarar plegats que no desitjaven una frontera dura a Irlanda degut a la naturalesa sensible de la frontera.[12][13]

Per tal d'evitar això, la Unió Europea va proposar un "acord límit" dins de l'acord de marxa que posaria a Irlanda del Nord sota una sèrie de normes de la Unió Europea per tal d'evitar la necessitat de controls fronterers. Però això compta amb l'oposició del govern britànic perquè produeix una frontera efectiva entre Gran Bretanya i Irlanda del Nord.[13]

A més de la immigració i el comerç, està en marxa una sèrie d'altres temes de cooperació transfronterera, com ara la salut,[14]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Irlanda». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
  2. ↑ Ordnance Survey of Northern Ireland, 1999
  3. ↑ MFPP Working Paper No. 2, "The Creation and Consolidation of the Irish Border" by KJ Rankin and published in association with Institute for British-Irish Studies, University College Dublin and Institute for Governance, Queen's University, Belfast (also printed as IBIS working paper no. 48)
  4. ↑ Irish border checks will be impossible after Brexit, says ambassador the Guardian 8 February 2017
  5. ↑ Agreement between the Government of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland and the Government of the Republic of Ireland concerning the Delimitation of Areas of the Continental Shelf between the two Countries
  6. ↑ «17/02/1926: FISHERY DISTRICT ORDER: MOVILLE». Arxivat de l'original el 2007-11-22. [Consulta: 7 octubre 2018].
  7. ↑ Dáil Éireann - Volume 633 - 20 March, 2007 Written Answers. - Fisheries Protection.[Enllaç no actiu]
  8. ↑ Londonderry Sentiniel, Foyle 'loughed' in dispute - 3 June 2009 - The UK position is that the whole of Lough Foyle is within the UK. We recognise that the Irish Government does not accept this position...There are no negotiations currently in progress on this issue. The regulation of activities in the Lough is now the responsibility of the Loughs Agency, a cross-border body established under the Belfast Agreement of 1998.[Enllaç no actiu]
  9. ↑ BBC News. «Ireland timeline». [Consulta: 14 maig 2018].
  10. ↑ Arts and Humanities Data Service. «The Stormont Papers - Volume 2 (1922) / Pages 1145A - 1146A» (en anglès), 07-12-1922. Arxivat de l'original el 14 de maig 2018. [Consulta: 14 maig 2018].
  11. ↑ Smith, Evan. «Brexit and the history of policing the Irish border». History & Policy, 20-07-2016. [Consulta: 21 juliol 2016].
  12. ↑ Millar, Joey. «EU pledges NO hard border in Ireland - but admits ‘creative’ solution needed», 31-03-2017. [Consulta: 15 gener 2018].
  13. ↑ 13,0 13,1 'Onus on British to resolve Irish border issue for Brexit: Irish Foreign Affairs Minister Coveney  – The Belfast Telegraph, 28 July 2017
  14. ↑ Brexit: Hard border 'could risk patient care' says BMA  – BBC, 2 June 2017

Bibliografia[modifica]

  • Gilbert Denton, Tony Fahy. The Northern Ireland Land Boundary 1923–1992, 1993. OCLC 56443670. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frontera_entre_el_Regne_Unit_i_la_República_d%27Irlanda&oldid=32662551»