Garfield i els seus amics
Garfield and Friends  | |
|---|---|
 | |
| Gènere | comèdia de situació i telecomèdia |
| Format d'imatge | 4:3 |
| Format d'àudio | Mono (1988-1990) Estèreo (1990-1994) |
| Creador | Jim Davis |
| Director | Jeff Hall i Tom Ray |
| Productor | George Singer (1-21) Mitch Schauer (22-38) Bob Curtis (22-55) Bob Nesler (40-72) Vincent Davis (70-121) |
| Productor executiu | Jim Davis Lee Mendelson Phil Roman |
| Veus | Lorenzo Music Gregg Berger Thom Huge Desiree Goyette Howie Morris Frank Welker Julie Payne Pat Buttram |
| Companyia productora | Film Roman |
| País |  Estats Units |
| Llengua original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Canal original | CBS |
| Durada dels capítols | 25 minuts |
| Primer episodi | 17 de setembre de 1988 |
| Últim episodi | 10 de desembre de 1994 |
| Temporades | 7 |
| Episodis | 121 |
| Llista d'episodis | llista d'episodis de Garfield i els seus amics |
| Més informació | |
| Web oficial | http://www.garfield.com/ |
      | |
Garfield i els seus amics (títol original en anglès Garfield and Friends) és una sèrie animada de televisió estatunidenca basada en les tires Garfield i U.S. Acres, del dibuixant Jim Davis. La seva emissió va ser a la cadena CBS entre els anys 1988 i 1994. La seva distribució a Espanya es va fer a través de Luk Internacional, la qual va vendre els drets d'emissió per televisió a la FORTA. La seva primera emissió per TV3 va ser l'any 1998.
La sèrie consta de 121 episodis, tots emesos per TV3 i TVE, encara que Luk internacional va incloure els especials de Garfield amb la sèrie. Cada episodi està dividit en dos episodis de Garfield, un episodi de La granja de l'Orsen i diversos "dit i fet".
Garfield
Cada episodi explica la vida del gat Garfield, qui viu en una casa unifamiliar en un barri dels EUA. Allà viu amb el seu amo, en Jon Arbuckle i amb un gos, l'Odie, qui serà el seu fidel company, encara que Garfield no ho vulgui reconèixer. A part també hi haurà altres personatges secundaris com la veterinària Liz, la xicota de Garfield Penélope, en Binky el pallasso...
Personatges de Garfield
- Garfield: En Garfield és un gat taronja atigrat molt peculiar. El seu estil de vida és dormir i menjar tot el dia. El seu menjar preferit és la lasanya i les seves aficions enviar en Nermal a Abu Dhabi i llençar a l'odie daltabaix de la taula. La seva veu catalana és la d'en Jordi Vila.
- Odie: L'Odie és un gos, el company fidel d'en Garfield a les seves aventures. Encara que en Garfield no li mostra estima i sempre rep les seves trastades són del tot inseparables. Veu: No en té, només borda.
- Jon Arbuckle: És l'amo d'en Garfield i l'Odie. És un home d'uns 30 anys, que viu sol amb els seus animals. Veu: Joan Pera.
La granja de l'Orson
Orson's Farm va ser el nom que va rebre "U.S. Acres" a tot el món, amb excepció dels Estats Units. Això va provocar que es canviessin tots els rètols per a adaptar-ho a la seva venda a l'estranger.
La granja de l'Orson explica les peripècies d'un grup d'animals a dins d'una granja. Alguns personatges destacats: L'Orson, un porc, és el cap i qui intentarà posar ordre, en Roy és un gall i és el que normalment provocarà els aldarulls, en Wade, un ànec poruc...
Premis
Garfield i els seus amics va guanyar el Young Artist Award per la millor sèrie d'animació el 1989.
Cançons
La primera cançó d'obertura era una cançó que tractava sobre l'amistat i va ser utilitzada durant les dues primeres temporades, com també en nombroses ocasions els personatges la taral·larejaven.
La segona cançó va ser usada a partir de la tercera temporada fins al final de la sèrie. La cançó tenía més ritme que l'anterior i incloïa imatges d'episodis anteriors.
A la primera emissió als EUA de la setena temporada es va usar una cançó de rap cantada per J.R. Johnston. Aquesta cançó va ser eliminada de les remissions, la distribució internacional i les edicions en DVD a causa de la seva mala acollida entre els espectadors.
Al final de totes les cançons en Garfield feia una frase com a broma, com per exemple "Benvinguts al meu món... Heu portat menjar?" o "No començarem fins que la dona grassa xiscli".
Per a les lletres de crèdit es va usar la primera cançó de forma instrumental.
