Gertrude Wilkinson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGertrude Wilkinson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Gertrude Jessie Heward Wilkinson Modifica el valor a Wikidata
1851 Modifica el valor a Wikidata
Ickenham (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort19 setembre 1929 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósuffragette Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Gertrude Jessie Heward Wilkinson, de sobrenom Jessie Howard (1851 - 19 de setembre del 1929), fou una suffragette britànica que, com a membre de la Unió Social i Política de les Dones[1] (WSPU, de l'anglès Women's Social and Political Union), fou empresonada a Winson, on es va declarar en vaga de fam i l'alimentaren per força, i és per això que fou guardonada amb la Medalla de vaga de fam de la WSPU.[2][3] El 1913 era secretària de Literatura per a la Women's Freedom League (WFL).[4]

Biografia[modifica]

Gertrude Jessie Heward Bell nasqué a Ickenham (Middlesex), el 1851, filla de Jessie i Benjamin Bell.[5][6] Als divuit anys es casà amb l'advocat William John Wilkinson (1844).[7][8] Van tenir set fills.

Militància[modifica]

Suffragettes en vaga de fam al jardí de Dorset Hall cap al 1912. D'esquerra a dreta: Edith Marian Begbie, Paul de tres anys, fill de Rose Emma Lamartine Yates, Gertrude Wilkinson i Florence Macfarlane

Durant la seua lluita pel sufragi, a vegades usava l'àlies Jessie Howard.[9][10] El 1909 la fotografiaren fent campanya a Whitstable amb Rose Emma Lamartine Yates i Barry.[11][12] Yates tenia una casa de vacances a prop de Seasalter i Gertrude Wilkinson s'hi quedà a prop. Totes dues, de vacances, continuaven fent campanya pel sufragi.[13] El 1912 l'empresonaren; començà una vaga de fam i l'alimentaren per força. És per això que rebé la Medalla de vaga de fam de la WSPU. Per a mantenir la moral a la presó, algunes, com Emmeline Pethick-Lawrence contaven històries; Emmeline Pankhurst recordava els primers dies de la WSPU. El 10 de juny del 1912, les tres àvies empresonades, Gertrude Wilkinson, Janet Boyd i Mary Ann Aldham, van cantar juntes.[14] Una altra vegada algunes de les preses interpretaren una escena d'El marxant de Venècia de Shakespeare, amb Eveline Hilda Burkitt com a Shylock i el paper de Narissa per Doreen Allen.[15] Membre de la branca de Sheffield de la WSPU, el 1913 era secretària de Literatura de la Women's Freedom League (WFL).

En la fotografia de suffragettes que es mostra amunt, Edith Marian Begbie és a l'esquerra amb Wilkinson al centre i Florence Macfarlane a la dreta. El xiquet agenollat és Paul Lamartine Yates, de tres anys, fill de Rose Emma Lamartine Yates, secretària i tresorera de la sucursal de Wimbledon de la WSPU i en casa de la qual, Dorset Hall a Merton Park, es feu la fotografia al voltant del 1912.[16]

Gertrude Wilkinson vivia a Camden Town. Va morir al setembre del 1929 a Euston.[17]

Referències[modifica]

  1. ↑ Roll of Honour of Suffragette Prisoners 1905-1914 (en anglés), c. 1960. 
  2. ↑ Hunger Strike Medal awarded to Gertrude Wilkinson in 1912 -[Enllaç no actiu] The Women´s Library: Suffrage Collection.
  3. ↑ «hunger strikes» (en anglés). [Consulta: 23 gener 2024].
  4. ↑ Crawford, Elizabeth. The Women's Suffrage Movement in Britain and Ireland: A Regional Survey (en anglés). Routledge, 2013-04-15. ISBN 978-1-136-01062-0. 
  5. ↑ Gertrude J. H. Wilkinson en el cens anglés del 1881.
  6. ↑ Gertrude Jessie Heward Bell en the England, Select Births and Christenings, 1538-1975.
  7. ↑ London and Surrey, England, Marriage Bonds and Allegations, 1597-1921 for Gertrude Jessie Heward Bell, 1870, Apr-Jun.
  8. ↑ Gertrude Jessie Heward Bell in the London, England, Church of England Marriages and Banns, 1754-1932.
  9. ↑ «Suffragette aliases - Women's Suffrage Resources». [Consulta: 23 gener 2024].
  10. ↑ Crawford, Elizabeth. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928 (en anglés). Routledge, 2003-09-02. ISBN 978-1-135-43402-1. 
  11. ↑ «Museum of London | Free museum in London». [Consulta: 23 gener 2024].
  12. ↑ Crawford, The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928 pg. 764.
  13. ↑ Crawford, Elizabeth. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928 (en anglés). Routledge, 2 de setembre de 2003. ISBN 9781135434021. 
  14. ↑ Norquay, Glenda. Voices and Votes: A Literary Anthology of the Women's Suffrage Campaign (en anglés). Manchester University Press, 1995. ISBN 978-0-7190-3976-8. 
  15. ↑ Purvis, June «The prison experiences of the suffragettes in Edwardian Britain». Women's History Review, 4, 1, 01-03-1995, pàg. 103–133. DOI: 10.1080/09612029500200073. ISSN: 0961-2025.
  16. ↑ «Suffragettes resting in the garden of Dorset Hall, Merton Park - Merton Memories Photographic Archive». [Consulta: 23 gener 2024].
  17. ↑ England & Wales, National Probate Calendar (Index of Wills and Administrations), 1858-1995 for Gertrude Jessie Heward Wilkinson 1929.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gertrude_Wilkinson&oldid=33354227»