Glàndula preorbitària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaGlàndula preorbitària
Recursos externs
EB Onlinetopic/preorbital-gland Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

La glàndula preorbitària és una glàndula exocrina aparellada que es troba en moltes espècies d'artiodàctils, que és homòloga a la glàndula lacrimal trobada. en humans. Aquestes glàndules són escletxes semblants a trinxeres de blau fosc a negre, pell gairebé nua que s'estenen des de la comissura palpebral medial de cada ull. Estan revestides per una combinació de glàndula sebàcia i sudorípara, i produeixen secrecions que contenen feromones i altres compostos semioquímics.[1] Els ungulats dipositen amb freqüència aquestes secrecions a branquetes i herbes com a mitjà de comunicació amb altres animals.[2][3]

La glàndula preorbitària té diferents funcions en diferents espècies. Les secrecions que contenen feromones de la glàndula preorbitària poden servir per establir la dominància d'un animal (sobretot en preparació per a la zel),[4] marca el seu territori, o simplement per produir una sensació agradable a l'animal.[5] A causa del seu paper crític en el marcatge de l'olor, la glàndula preorbitària sol ser considerada com un tipus de glàndula odorífera. Una altra funció d'aquestes glàndules pot ser produir compostos antimicrobians per lluitar contra els patògens de la pell. Els compostos antimicrobians que es troben en aquestes glàndules poden ser biosintetitzats pel mateix animal, o per microorganismes que viuen en aquestes glàndules.[6]

Referències[modifica]

  1. Rue III, LL. «External glands». A: The deer of North America. Guilford, Connecticut: Lyons Press, 2004, p. 114–24. ISBN 1-59228-465-5. 
  2. Albone, ES. «Scent glands». A: Mammalian semiochemistry: the investigation of chemical signals between mammals. New York: John Wiley and Sons, 1984, p. 74–134. ISBN 978-0471102533. 
  3. Burger, BV. «Mammalian semiochemicals». A: The chemistry of pheromones and other semiochemicals II. 240. Berlin: Springer-Verlag, 2005, p. 231–78 (Topics in current chemistry). DOI 10.1007/b98318. ISBN 3-540-21308-2. 
  4. Kile, TL; Marchinton, RL «White-tailed deer rubs and scrapes: spatial, temporal and physical characteristics and social role». The American Midland Naturalist, vol. 97, 2, 1977, pàg. 257–66. DOI: 10.2307/2425092. JSTOR: 2425092?.
  5. «Understanding deer glands». Huntley, Illinois: Hunting Network, LLC, 2012. [Consulta: 21 maig 2012].
  6. Wood, WF «Synthesis and antimicrobial activity of long-chain 3,4-epoxy-2-alkanones». Scientia Pharmaceutica, vol. 78, 4, 2010, pàg. 745–51. DOI: 10.3797/scipharm.1009-02. PMC: 3007617. PMID: 21179314.

Vegeu també[modifica]