Gladys Parentelli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:04, 15 oct 2016 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
Infotaula de personaGladys Parentelli
Biografia
Naixement21 març 1935 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Carmelo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotògrafa, teòloga, escriptora Modifica el valor a Wikidata

Gladys Ethel Parentelli Manzino (Carmelo, Colonia, 21 de març de 1935) és una fotògrafa i teòloga feminista uruguaiana que resideix a Veneçuela des de 1969. Representant de l'ecofeminisme llatinoamericà, va ser una de les tres llatinoamericanes nomenades pel Papa Pau VI com a observadores al Concili del Vaticà II. Parentelli va estudiar educació, ciències de la informació, dinàmica de grups, teologia feminista i fotografia. Com a fotògrafa es dedica al retrat. Els seus estudis l'han inclinat cap a l'ecofeminisme. Ha treballat com a documentalista en diverses institucions nacionals i internacionals. És coordinadora de Documentació a la Xarxa Universitària Veneçolana d'Estudis de les Dones. És fundadora i presidenta del Moviment de la Joventut Agrària Catòlica Femenina. És membre de diverses associacions de teòlogues i pastores a Amèrica Llatina. És la fundadora de la Xarxa Llatinoamericana de Teologia i Espiritualitat Ecofeminista a Veneçuela. És membre dels grups veneçolans Manuelita Sáenz, La Mala Vida, Gaia, de la Coordinadora d'ONG de Dones. És la directora del Fòrum Permanent per l'Equitat de Gènere i CISFEM. És la responsable a Veneçuela de les Catòliques pel Dret a Decidir, organització que ensenya a les dones més humils a la planificació familiar. Exerceix la docència en aquest camp i ha escrit diversos assajos i articles en revistes especialitzades i en mitjans periodístics.[1] És la Coordinadora Nacional de Documentació i Publicacions, Xarxa Universitària Veneçolana d'Estudis de les Dones, REUVEM- Veneçuela.[2]

Joventut

Gladys Parentelli va néixer a la casa de la seva àvia a Carmelo. El seu pare era afeccionat a la fotografia que sabia de mecànica d'automòbils i de torns. El 1969 anà a viure a Veneçuela a una missió religiosa enviada pel Moviment Internacional de Joventuts Agràries Catòliques, MIJARC.[3]

Ecofeminisme

Gladys Parentelli, és una representant de l'ecofeminisme llatinoamericà. La idea central de l'ecofeminisme és la convicció que l'opressió de la dona i la destrucció del planeta deriven del mateix sistema patriarcal.[4]

Quan el feminisme va començar a reivindicar les hipotètiques cultures matriarcals i la saviesa femenina en la seva relació amb la terra i els recursos naturals, va aparèixer de l'ecofeminisme sostenint que la dominació de la naturalesa i de la dona han estat paral·leles. La idea de la dominació de la naturalesa per l'home seria simètrica a la dominació de la dona i l'allunyament de la mare naturalesa.

Les seves característiques principals són l'adopció del feminisme, les preocupacions ecològiques i la crítica al sistema religiós patriarcal que exclou a les dones.[5][6] Les teòlogues feministes van evolucionar cap a l'ecofeminisme prenent en compte l'ecològic en la relació amb Déu. Els seus temes d'estudis són les injustícies i violències que sofreixen els exclosos, o sigui, dones, nens, minories ètniques i sexuals, empobrits, etc. S'interessen per la mort de la biodiversitat i la deterioració del medi ambient del com depèn tota la vida a la Terra. En aquesta relació Dona-Naturalesa, assenyalen que les àrees relacionades amb el manteniment de la vida han estat injustament devaluades per l'estatus inferior atorgat a la naturalesa, per exemple les tasques domèstiques.

A Amèrica Llatina l'ecofeminisme s'ha connectat amb les versions feministes de la filosofia i la teologia de l'alliberament.

Concili Vaticà II

Gladys Parentelli, com a representant de l'ecofeminisme llatinoamericà, va ser una de les tres llatinoamericanes nomenades pel Papa Pau VI com a observadores en el Concili del Vaticà II.[7][8][9][10][11]

En aquest moment, com a presidenta de la branca femenina del Moviment Internacional de la Joventut Agrícola i Rural Catòlica (MIJARC) a Amèrica Llatina, va opinar:

« Teníamos la esperanza que del Concilio saliera una iglesia democrática, abierta, horizontal, comunitaria, que siguiera las enseñanzas de Cristo.[12] »

Com a Auditora al Concili Ecuménico Vaticà II, recolzava la Teologia de l'alliberament que va aparèixer a l'una del Concili. Entre les dones catòliques militants aquesta va esdevenir en una Teologia des de la perspectiva de la dona, una Teologia Feminista i, posteriorment, una la Teologia Ecofeminista.[13]

Obres

Alguns dels seus articles són:

  • Mujer, Iglesia, Liberación, 1990, ISBN 9789800702130.[14]
  • Una relectura del Dios Patriarcal desde una perspectiva feminista cristiana, Con la mirada de la Teología Feminista y del Ecofeminismo, Diario de los Andes, 2010.[15]
  • Teología ecofeminista, Venezuela, Universidad del Zulia, 1997, oclc 819773607
  • Reseña de "El divino Bolívar. Ensayo sobre una religión republicana" de Elías Pino Iturrieta, Universidad Nacional Experimental Rafael María Baralt - UNERMB 2006, OCLC 181395505
  • ¿Quién le compró la Tierra a Dios? Ética y cultura para una civilización sostenible, Universitat de Barcelona 1999, OCLC 723213828.[16]
  • Teólogas feministas, Teólogos de la Liberación y hasta las simples mujeres marginales exigen una Iglesia verdaderamente cristiana., Universitat de Barcelona 1992, OCLC 723215468.[17]
  • Las mujeres cristianas acabarán con el autoritarismo papal, Universitat de Barcelona, 1996, OCLC 723217367.[18]
  • El que tenga pecado lance la primera piedra. Reflexiones acerca de la Encíclica Evangelium Vitae, Universitat de Barcelona, 1996, OCLC 723215282.[19]
  • Teología Feminista y Teología Ecofeminista, Fempress 1995.[20]
  • Teología ecofeminista - ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano, Lolapress, 1997.[21]
  • Luisa Muraro: ‘Lo sé porque soy’ (Lo so perché lo sono), publicado en Via Dogana, N° 94, Set. 2010, p. 4.Traducción publicada en: Mujer Pública, La Paz, Bolivia, Feb. 2011, Núm. 4, p. 115.[22]
  • Ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano, en el libro Las raíces de la memoria: América Latina, ayer y hoy.[23]
  • Del Dios patriarcal a la sabiduría que sostiene, WebIslam.[24]
  • Palabra de mujer: Algunas vivencias y reflexiones.[25]
  • Testimonios que las pioneras nos legaron, revista Mujer Pública Núm. 5.[26]

Referències

  1. ↑ La araña feminista, mucho más que una revista
  2. ↑ Brazil: Transgender Inclusion at the Feminist Encuentro
  3. ↑ Atrapadas por Parentelli
  4. ↑ Reflexiones sobre el ecofeminismo en América Latina, Silvia Marcos, Religión y Género, Madrid, ed.
  5. ↑ Ecofeminismo
  6. ↑ Ecofeminismo: la perspectiva de género en la consciencia ecologista, Alicia H. Puleo.
  7. ↑ La condición femenina, Luis Pérez Aguirre, Montevideo, Uruguay, Ediciones Trilce, 1995, ISBN 9789974321137
  8. ↑ Teología feminista Latinoamericana, María Pilar Aquino, Quito, Ecuador, Ediciones ABYA-YALA, 1998, ISBN 9789978043905
  9. ↑ Poder local, poder global en América Latina, Gabriela Dalla Corte, Universitat de Barcelona, 2008, ISBN 9788447532988
  10. ↑ Teología feminista, teología de la liberación: la praxis como método de la teología latinoamericana de la liberación y de la teología feminista, Elina Vuola y Janeth Solá de Guerrero, Madrid, IEPALA, 2000, ISBN 9788489743144
  11. ↑ Gladys Parentelli: una feminista católica habla sobre las declaraciones del Papa Benedicto XVI
  12. ↑ Santa Gladys de los nuevos tiempos
  13. ↑ Evangelizadoras de los apóstoles: testimonio de Gladys Parentelli como auditora del Concilio Ecuménico Vaticano II
  14. ↑ Mujer, Iglesia, Liberación
  15. ↑ Una relectura del Dios Patriarcal desde una perspectiva feminista cristiana
  16. ↑ ¿Quién le compró la Tierra a Dios? Ética y cultura para una civilización sostenible
  17. ↑ Teólogas feministas, Teólogos de la Liberación y hasta las simples mujeres marginales exigen una Iglesia verdaderamente cristiana. O las mujeres cristianas acabaran con el autoritarismo papal
  18. ↑ Las mujeres cristianas acabarán con el autoritarismo papal
  19. ↑ “El que tenga pecado lance la primera piedra” (Juan 8,7). Reflexiones acerca de la Encíclica Evangelium Vitae
  20. ↑ Teología Feminista y Teología Ecofeminista
  21. ↑ Teología ecofeminista - ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano
  22. ↑ Luisa Muraro: ‘Lo sé porque soy’ (Lo so perché lo sono)
  23. ↑ Ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano
  24. ↑ Del Dios patriarcal a la sabiduría que sostiene
  25. ↑ Palabra de mujer: Algunas vivencias y reflexiones
  26. ↑ Presentación de revista Mujer Pública Nº 5 en La Paz
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gladys_Parentelli&oldid=17611182»