Gladys Parentelli
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 març 1935  (89 anys)Carmelo (Uruguai) |
| Residència | Veneçuela |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògrafa, teòloga, escriptora |
Gladys Ethel Parentelli Manzino (Carmelo, Colonia, Uruguai, 21 de març de 1935) és una fotògrafa i teòloga feminista uruguaiana que resideix a Veneçuela des de 1969. Representant de l'ecofeminisme llatinoamericà, va ser una de les tres dones llatinoamericanes nomenades pel papa Pau VI com a observadores al Concili del Vaticà II.[1]
Primers anys
[modifica]Gladys Parentelli va néixer a la casa de la seva àvia a Carmelo. El seu pare era un afeccionat a la fotografia que sabia de mecànica d'automòbils i de torns i els seus primers contactes amb l'església van ser amb la seva mare, María Manzino.[2] El 1969 se n'anà a viure a Veneçuela, en una missió religiosa enviada pel Moviment Internacional de Joventuts Agràries Catòliques, MIJARC.[3]
Formació i compromís
[modifica]Parentelli va estudiar educació, ciències de la informació, dinàmica de grups, teologia feminista i fotografia. Com a fotògrafa es dedica al retrat. Els seus estudis l'han inclinat cap a l'ecofeminisme.
Ha treballat com a documentalista en diverses institucions nacionals i internacionals. És coordinadora de Documentació i Publicacions de la Red Universitaria Venezolana de Estudios de las Mujeres (REUVEM). És fundadora i presidenta del Movimiento de la Juventud Agraria Católica Femenina. És membre de diverses associacions de teòlogues i pastores a l'Amèrica Llatina. És la fundadora de la Red Latinoamericana de Teología y Espiritualidad Ecofeminista a Veneçuela. És membre dels grups veneçolans Manuelita Sáenz, La Mala Vida, Gaia, de la Coordinadora d'ONG de Dones. És la directora del Foro Permanente por la Equidad de Género y CISFEM. És la responsable a Veneçuela del grup Católicas por el Derecho a Decidir, organització que instrueix i orienta les dones més humils en la planificació familiar. Exerceix la docència en aquest camp i ha escrit diversos assajos i articles en revistes especialitzades i en mitjans periodístics.[4][5]
Ha participat en les diverses trobades feministes llatinoamericanes i del Carib, a Sao Paulo, Taxco i San Bernardo, a l'Argentina (1990); Río de Janeiro, (1993) i Bogotá (1999); també a Santiago de Xile (2002 i 2005).[6]
Ecofeminisme
[modifica]Gladys Parentelli és una representant de l'ecofeminisme llatinoamericà. La idea central de l'ecofeminisme és la convicció que l'opressió de la dona i la destrucció del planeta deriven del mateix sistema patriarcal.[7]
Quan el feminisme va començar a reivindicar les hipotètiques cultures matriarcals i la saviesa femenina en la seva relació amb la terra i els recursos naturals, va aparèixer l'ecofeminisme, que sosté que la dominació de la naturalesa i de la dona han estat paral·leles. La idea de la dominació de la naturalesa per l'home seria simètrica a la dominació de la dona i a l'allunyament de la mare naturalesa.
Les seves característiques principals són l'adopció del feminisme, les preocupacions ecològiques i la crítica al sistema religiós patriarcal que exclou les dones.[8][9] Les teòlogues feministes van evolucionar cap a l'ecofeminisme prenent en consideració el factor ecològic en la relació amb Deu. Els seus temes d'estudis són les injustícies i violències que sofreixen els exclosos, o sigui, dones, nens, minories ètniques i sexuals, empobrits, etc. S'interessen per la mort de la biodiversitat i la deterioració del medi ambient del qual depèn tota la vida a la Terra. En aquesta relació Dona-Naturalesa, assenyalen que les àrees relacionades amb el manteniment de la vida han estat injustament devaluades per l'estatus inferior atorgat a la naturalesa, per exemple pel que fa a les tasques domèstiques.
A l'Amèrica Llatina l'ecofeminisme s'ha connectat amb les versions feministes de la filosofia i la teologia de l'alliberament.
Concili del Vaticà II
[modifica]Gladys Parentelli, com a representant de l'ecofeminisme llatinoamericà, va ser una de les tres llatinoamericanes nomenades pel Papa Pau VI com a observadores en el Concili del Vaticà II (1965).[10][11][12][13][14]
En aquest moment, com a presidenta de la branca femenina del Movimiento Internacional de la Juventud Agrícola y Rural Católica (MIJARC) a l'Amèrica Llatina, va opinar:
| « | Teníem l'esperança que, del Concili, en sortís una església democràtica, oberta, horitzontal, comunitària, que seguís els ensenyaments de Crist.[15] | » |
Com a Auditora al Concili Ecumènic del Vaticà II, donava suport a la Teologia de l'alliberament, que va sorgir coincidint amb el Concili. Entre les dones catòliques militants la teologia de l'alliberament es va transformar i va esdevenir en una teologia des de la perspectiva de la dona, una teologia feminista i, posteriorment, la Teologia Ecofeminista.[16]
Obra
[modifica]Alguns dels llibres i articles són:
- Mujer, Iglesia, Liberación, 1990, ISBN 9789800702130.[17]
- Una relectura del Dios Patriarcal desde una perspectiva feminista cristiana, Con la mirada de la Teología Feminista y del Ecofeminismo, Diario de los Andes, 2010.[18]
- Teología ecofeminista, Venezuela, Universidad del Zulia, 1997, oclc 819773607
- Reseña de "El divino Bolívar. Ensayo sobre una religión republicana", de Elías Pino Iturrieta, Universidad Nacional Experimental Rafael María Baralt - UNERMB 2006, OCLC 181395505
- ¿Quién le compró la Tierra a Dios? Ética y cultura para una civilización sostenible, Universitat de Barcelona 1999, OCLC 723213828.[19]
- Teólogas feministas, Teólogos de la Liberación y hasta las simples mujeres marginales exigen una Iglesia verdaderamente cristiana. Universitat de Barcelona 1992, OCLC 723215468.[20]
- Las mujeres cristianas acabarán con el autoritarismo papal, Universitat de Barcelona, 1996, OCLC 723217367.[21]
- El que tenga pecado lance la primera piedra. Reflexiones acerca de la Encíclica Evangelium Vitae. Universitat de Barcelona, 1996, OCLC 723215282.[22]
- Teología Feminista y Teología Ecofeminista, Fempress 1995.[23]
- Teología ecofeminista - ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano, Lolapress, 1997.[24]
- Luisa Muraro: ‘Lo sé porque soy’ (Lo so perché lo sono), publicado en Via Dogana, N° 94, Set. 2010, p. 4.Traducción publicada en: Mujer Pública, La Paz, Bolivia, Feb. 2011, Núm. 4, p. 115.[25]
- Ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano, en el libro Las raíces de la memoria: América Latina, ayer y hoy.[26]
- Del Dios patriarcal a la sabiduría que sostiene, WebIslam.[27]
- Palabra de mujer: Algunas vivencias y reflexiones.[28]
- Testimonios que las pioneras nos legaron, revista Mujer Pública Núm. 5.[29]
Referències
[modifica]- ↑ Barrales, Dahiana; Scafati, María Alejandra. «Fe feminista: las historias de las colonienses Ana Maria Rübens y Gladys Parentelli» (en castellà). La diaria, 17-03-2021. [Consulta: 1r febrer 2025].
- ↑ González Durand, Jorge. «Santa Gladys de los nuevos tiempos». Kaos en la red, 06-06-2015. [Consulta: gener 2020].
- ↑ «Atrapadas por Parentelli». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 juliol 2016].
- ↑ «La araña feminista, mucho más que una revista». Arxivat de l'original el 2013-08-21. [Consulta: 18 juliol 2016].
- ↑ Brazil: Transgender Inclusion at the Feminist Encuentro
- ↑ «Gladys Parentelli: Es una feminista activa y reconocida en Venezuela.». Evangelizadoras de los apóstoles, 15-03-2012. [Consulta: gener 2020].
- ↑ Reflexiones sobre el ecofeminismo en América Latina, Silvia Marcos, Religión y Género, Madrid, ed.
- ↑ «Ecofeminismo». Arxivat de l'original el 2016-11-29. [Consulta: 18 juliol 2016].
- ↑ Ecofeminismo: la perspectiva de género en la consciencia ecologista Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., Alicia H. Puleo.
- ↑ La condición femenina, Luis Pérez Aguirre, Montevideo, Uruguay, Ediciones Trilce, 1995, Arxivat 2022-04-08 a Wayback Machine. ISBN 9789974321137
- ↑ Teología feminista Latinoamericana, María Pilar Aquino, Quito, Ecuador, Ediciones ABYA-YALA, 1998, Arxivat 2022-04-08 a Wayback Machine. ISBN 9789978043905
- ↑ Poder local, poder global en América Latina, Gabriela Dalla Corte, Universitat de Barcelona, 2008, ISBN 9788447532988
- ↑ Teología feminista, teología de la liberación: la praxis como método de la teología latinoamericana de la liberación y de la teología feminista, Elina Vuola y Janeth Solá de Guerrero, Madrid, IEPALA, 2000, Arxivat 2022-04-08 a Wayback Machine. ISBN 9788489743144
- ↑ «Gladys Parentelli: una feminista católica habla sobre las declaraciones del Papa Benedicto XVI». Arxivat de l'original el 2012-04-03. [Consulta: 18 juliol 2016].
- ↑ Santa Gladys de los nuevos tiempos
- ↑ Evangelizadoras de los apóstoles: testimonio de Gladys Parentelli como auditora del Concilio Ecuménico Vaticano II
- ↑ «Mujer, Iglesia, Liberación». Arxivat de l'original el 2022-04-07. [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Una relectura del Dios Patriarcal desde una perspectiva feminista cristiana
- ↑ ¿Quién le compró la Tierra a Dios? Ética y cultura para una civilización sostenible
- ↑ Teólogas feministas, Teólogos de la Liberación y hasta las simples mujeres marginales exigen una Iglesia verdaderamente cristiana. O las mujeres cristianas acabaran con el autoritarismo papal
- ↑ Las mujeres cristianas acabarán con el autoritarismo papal
- ↑ “El que tenga pecado lance la primera piedra” (Juan 8,7). Reflexiones acerca de la Encíclica Evangelium Vitae
- ↑ Teología Feminista y Teología Ecofeminista
- ↑ «Teología ecofeminista - ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano». Arxivat de l'original el 2009-02-21. [Consulta: 18 juliol 2016].
- ↑ Luisa Muraro: ‘Lo sé porque soy’ (Lo so perché lo sono)
- ↑ «Ecofeminismo holístico en el caso latinoamericano». Arxivat de l'original el 2022-04-07. [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Del Dios patriarcal a la sabiduría que sostiene». Arxivat de l'original el 2012-02-18. [Consulta: 18 juliol 2016].
- ↑ «Palabra de mujer: Algunas vivencias y reflexiones». Arxivat de l'original el 2013-07-16. [Consulta: 18 juliol 2016].
- ↑ «Presentación de revista Mujer Pública Nº 5 en La Paz». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 juliol 2016].