Gugiaïta
 Gugiaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₂Be(Si₂O₇) |
| Localitat tipus | Gujia, Tangqiao, Comtat de Zhangjiagang, Prefectura de Suzhou, Província de Jiangsu, República Popular de la Xina |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.02 |
| Dana | 55.4.2.6 |
| Heys | 14.3.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,43Å; c = 5,02Å; |
| Grup espacial | space group P-42₁m (en)  |
| Color | incolor, groc |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,664 nε = 1,672 |
| Birefringència | δ = 0,008 |
| Impureses comunes | Ti, Zr, Hf, Al, Fe, Mn, Mg, Na, K, F, Cl, P |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-072 |
| Any d'aprovació | 1962 |
| Símbol | Gug |
| Referències | [1] |
La gugiaïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mel·lilita. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, Gugia, a la República Popular de la Xina.
Característiques[modifica]
La gugiaïta és un silicat de fórmula química Ca₂Be(Si₂O₇). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1983. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gugiaïta pertany a «09.BB - Estructures de sorosilicats, grups Si₂O₇, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació tetraèdrica [4] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: åkermanita, cebollita, gehlenita, hardystonita, jeffreyita, okayamalita, alumoåkermanita, barylita, clinobarylita i andremeyerita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la localitat de Gujia, al comtat de Zhangjiagang de la prefectura de Suzhou, a la província de Jiangsu, a la República Popular de la Xina. També ha estat descrita a l'illa de Yuge, a la prefectura d'Ehime, al Japó; al massís alcalí de Dugdu, a Tuvà, Rússia; així com a la pedrera Locatelli i a la mina Seula, ambdós indrets al mont Camoscio, a Baveno (Piemont, Itàlia).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gugiaïta |