Gulfairus Ismailova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGulfairus Ismailova
Biografia
Naixement15 desembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Almati (Kazakhstan) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 2013 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Almati (Kazakhstan) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, actriu Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1136560 Modifica el valor a Wikidata

Gulfairus Mansurovna Ismailova (en kazakh: Гүлфайрус Мәнсүрқызы Ысмайылова; en rus: Гульфайрус Мансуровна Исмаилова. Almati, 15 de desembre de 1929 - Almati, 12 de maig de 2013) - fou una actriu i artista kazakh[1] amb nacionalitat soviètica. Rebé la distinció d'Artista del poble de l'RSS del Kazakhstan (1987) i d'Artista d'Honor de l'RSS del Kazakhstan (1965).[2]

Biografia[modifica]

Va néixer el 1929 a Almati; el seu nom de naixement fou Konarbaieva Kulpash Tansikbaevna, pero en la seva infància primerenca fou adoptada per Mansur Ismailov i, va convertir-se en la major de les seves filles.[3] L'any 1949 va graduar-se a l'escola d'art d'Almati, on va estudiar al taller de l'artista del poble de l'RSS del Kazakhstan, Abram Markovitx Cherkassky. L'any 1956 ingressà a l'Institut de Pintura, Escultura i Arquitectura I. Repin de Leningrad, a la classe de pintura de P. Bobixev.[4] Allà conegué Ievgeni Matveievitx Sidorkin, també Artista del Poble, amb el qual es casà i tingueren un fill.[3]

Entre 1956 i 1957 va ensenyar a l'Escola d'Art d'Almati i, entre 1971 i 1974 va treballar com a artista principal al Teatre de l'Òpera i el Ballet del Kazakhstan on va realitzar esbossos per a l'escenografia i el vestuari de les següents òperes: Er Targyn d'E. Brusilovsky (1967), Zhumbak Kiz de S. Mukhamedzhanov (1972), Cio-Cio-San de G. Puccini (1972); i dels següents ballets: Estimada amistat de N. Tlendiev (1957) i Kamar selu de V. Velikanov (1958).

A més a més, va participar en diferents obres tant de teatre com de ballet o òpera. També va realitzar diferents obres pictòriques, sobretot d'altres artistes kazakhs (com, per exemple, Shara Zhienkulova[5]) i va participar en diverses pel·lícules, entre les quals destaca Kiz-Zhibek[6], una representació de la llegenda tradicional kazakh.

Durant la seva vida va rebre diverses medalles i distincions entre les quals destaquen l'Ordre de la Insígnia d'Honor i les esmentades anteriorment: Artista del Poble i Artista d'Honor de l'RSS del Kazakhstan. L'any 2013 va morir a Almati.[4]

Obres principals on va actuar[modifica]

  • Akbope (Teatre, 1957)
  • El camí de l'amistat (ballet, 1958)
  • Er-Targin (òpera, 1967)
  • Kozi-Korpeix - Bayan-Sulu (ballet, 1971-1972)
  • Zhumbak Kiz (òpera, 1972)
  • Cio-Cio-San (òpera, 1972-1973)
  • Alpamys (òpera, 1973, 1979)
  • Aida (òpera, 1978)

Quadres[modifica]

  • Retrat de Shara Zhienkulova (1958)[5]
  • Retrat de Sholpan Dzhandarbekova (1960)
  • Retrat de Kulyash Baiseitova (1962)
  • Retrat de Dina Nurpeisova (1965)
  • Vals kazakh
  • Retrat d'A. Kasteev (1967)
  • Retrat de M. Auezov (1969)
  • Retrat de S. Mukanov (1969)
  • Autorretrat amb família (1978)

Filmografia[modifica]

  • Kiz-Zhibek (1971) - Aygoz, mare de Zhibek[6]
  • Botagoz (1957) - Botagoz
  • Alitet va a la muntanya (1949)[7]

Premis i distincions[modifica]

  • 1958 - Ordre de la Insígnia d’Honor (URSS)
  • 1965 - Artista distingit de l'RSS del Kazakhstan
  • 1970 - Medalla "En commemoració del centenari del naixement de Vladimir Ilitx Lenin"
  • 1981 - Ordre d'Amistat dels Pobles (URSS)
  • 1987 - Medalla "Veterà del Treball" (URSS)
  • 1987 - Artista popular de l'RSS del Kazakhstan
  • 1999 - Ordre "Parasat" de la República del Kazakhstan
  • 2002 - Premi Tarlan per la contribució a l’art
  • 2009 - Ordre "Dostyk" I grau RK

Referències[modifica]

  1. Lin, Ming «Kazakhstan» (en anglès). ArtAsiaPacific Almanac, 9, 2014, pàg. 129. ISSN: 1558-8904.
  2. Who is who in the Republic of Kazakhstan. Two-volume Encyclopedia. Almaty, 2011. ISBN 978-601-278-473-2
  3. 3,0 3,1 «Ее таланта негасимый свет» (en kazakh). Kazpravda. [Consulta: 11 novembre 2020].
  4. 4,0 4,1 Tarihi tülġalar. Törtinši basylym. Almaty: Almatykitap baspasy, 2009. ISBN 978-601-01-0268-2. 
  5. 5,0 5,1 Qazaq mădenietī : ėnt︠s︡iklopedii︠a︡lyq anyqtamalyq. Almaty: Aruna, 2005. ISBN 9965-26-095-8. 
  6. 6,0 6,1 «Kyz Zhibek (1970)» (en castellà). Filmaffinity. [Consulta: 10 novembre 2020].
  7. «Alitet va a la montaña (1949)» (en castellà). Filmaffinity. [Consulta: 10 novembre 2020].