Gustau Terond
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 desembre 1866 Sant Martin de Londras (França) |
| Mort | 30 maig 1941 (74 anys) Seta (França) |
 Majoral del Felibritge | |
| 1902 – 1941 ← Jean Laurès – Jules Palmade → | |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, director d'escola, mestre d'educació primària, autor de contes (oc)  |
| Moviment | Felibritge |
| Nom de ploma | Biscan Pas |
| Participà en | |
| 1893 | Escola felibrenca de Sent Cla (oc) |
Gustave Thérond, en occità Gustau Terond, nascut a Sant Martin de Londras en 1866 e mort a Seta en 1941. En els seus escrits utilitzava sovint el sobrenom Biscam pas . Durant la seva vida, va participar activament en el manteniment de la llengua occitana, i més concretament del dialecte del Llenguadoc oriental.
Biografia[modifica]
Gustave Thérond va néixer a Sant-Martin-de-Londres el 10 de desembre de 1866. Després de l' escola normala de Montpeller,[1] vingué professor a Saint-Pargòli i després a Seta entre 1890 i 1928.[2] Va ser elegit majoral de Félibrige de Cigalo Roumano, o de Valergue des de 1902, seguint Jean Laurès.[3] És un dels creadors de l' Almanac setori l'any 1894 ,.[1] De persuasió socialista, és proper a Joan Jaurès i fa campanya perquè la secció de Seta s'incorpori a la Internacional Comunista. També és un dels fundadors del Partit Comunista Francès de Sèta encara que se'n va allunyar el 1925.[2]
Va escriure un treball gramatical sobre el parlar de Sète que va presentar a la Société des Langues Romanes durant el concurs del Prix Boucherie l'any 1900 però que no es va publicar. L'obra va romandre inèdita fins a l'any 2002, quan el text original va ser recuperat al Cirdòc pel Cèucle Occità Setòri així com per Gaston Bazalgas i publicat amb el títol Éléments de grammaire languedocienne (1900). : Dialecte Languedoc Cettois . Va publicar diversos contes en revistes com La Cigala d'Aur, La Tèrra d'òc, La Revue Méridionale, Le Réformiste, Le Midi mondain etc.[2]
Es va jubilar com a mestre i director d'escola l'any 1928. Va morir el 30 de mai de 1941 e es sebelit al Cementeri marin de Seta Un camí prop del Mont Sant-Clair porta el seu sobrenom.[2]
- «[disponible a Gallica Còntes lengadocians: Dau Puòg de Sant Lop au Puòg de Sant Clar]» (en oc+fr). Revue des langues romanes / publiée par la Société pour l'étude des langues romanes, 1900, pàg. 325-350, 385-428..
- Contes du Gai Pays de Sète. Editions Méridionales, 1939, p. 297. OCLC 742961661..
- Éléments de grammaire languedocienne (1900): dialecte languedocien cettois. Inst. d'Études Occitanes, 2002, p. 254. ISBN 9782859103071..
- Siám de Seta, siám de Sant Clar, chanson
Bibliografia[modifica]
- Jacques Blin. Gustave Thérond dit "Biscan-Pas" : essai. Jacques Blin, 2005, p. 137. OCLC 799709271..
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 [[[:Plantilla:Google livres]] Il était une fois Saint-Martin-de-Londres]. le plein des sens, 2002, p. 133. ISBN 9788790493578.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Thérond Gustave dit « Biscan pas »». jacquesblin.wordpress.com, 21-01-2005. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ Edmond Lefèvre. L'année félibréenne : Supplément du Catalogue félibréen et de la Bibliographie mistralienne. P. Ruat, 1904. OCLC 697944936.
Enllaços externs[modifica]
- Jean-François Brun. «Transcripcion e adaptacion en grafia alibertina dels Còntes lengadocians» (en occità). jfbrun.eu.
- Jean-François Brun. «Segonda part dels contes escanerizada» (PDF) (en occità). jfbrun.eu.