Hay un camino a la derecha
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Francesc Rovira Beleta  |
| Protagonistes | |
| Guió | Francesc Rovira Beleta |
| Fotografia | Salvador Torres Garriga |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1954 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Barcelona |
     | |
Hay un camino a la derecha és una pel·lícula dramàtica espanyola dirigida per Francesc Rovira-Beleta. Rodada en 1952 en Barcelona, té clares influències del neorealisme italià.[1] La seva estrena comercial va tenir lloc en 1954, encara que amb anterioritat va ser presentada, entre altres festivals, en la I Setmana Internacional de Cinema de Sant Sebastià, on els seus dos principals intèrprets, Francisco Rabal i Julita Martínez, van obtenir sengles primers premis.
Repartiment[modifica]
| Intèrpret | Personatge |
|---|---|
| Francisco Rabal | Miguel |
| Julita Martínez | Inés |
| Carlos Otero | Goyo |
| Isabel de Castro | Maruja |
| Manolito García | Víctor |
| Antonio Bofarull | Vicente |
| Juan Manuel Soriano | inspector Tormo |
| José Luis García | "el Zurdo" |
| José Ramón Giner | "el Chiva" |
| José Pinillo | "el Aldeano" |
| Ramón Hernández | "el Chepa" |
| Enric Borràs i Oriol | capatàs |
| Francisco Tuset | pintor |
| Salvador Muñoz | cirurgià |
| Consuelo de Nieva | florista |
| Luz de Sevilla | ballarina |
Argument[modifica]
Miguel és un mariner que és acomiadat a l'arribada del seu vaixell al port de Barcelona, ciutat on viu al costat de la seva dona, Inés, i el seu fill Víctor. La falta d'oportunitats laborals el porta a acceptar un mal remunerat càrrec de vigilant en un magatzem del moll.
La precària situació econòmica familiar fa que Miguel se senti culpable i de mala gana. La impaciència el durà a col·laborar en un robatori que tindrà lloc en el magatzem on hi treballa.
Producció[modifica]
La pel·lícula va ser rodada entre l'1 d'agost de 1952 i l'1 de gener de 1953.[2] La presència de diferents escenaris urbans en la pel·lícula és determinant en el pretès caràcter realista de la cinta. Així, el treball de Miguel permet localitzacions en els molls del port i voltants, i la seva casa ens situa en ple barri xino.[Nota 1]També hi ha escenes rodades en el poblat xabolista del Somorrostro i la seva platja, i al carrer Anglí, i algunes escenes interiors a la sala Gran Price (durant una vetllada de lluita lliure) i a l'Hospital Clínic.[3] Altres escenes, com les de l'interior de l'habitatge, van ser rodades en els estudis Kinefón.[4]
Entre l'elenc tècnic que va participar en aquesta pel·lícula i que després desenvoluparia una carrera interessant podem destacar a l'ajudant de direcció (Francisco Pérez-Dolz), al secretari de direcció (Josep Maria Forn) i al segon operador (Ricard Albiñana).[5]
Antoni Bofarull, cèlebre tenor a la Barcelona de l'època i propietari del també famós restaurant "Los caracoles", havia fundat en 1948 la productora Titán Films. A més de produir el film, va participar en ell com a intèrpret secundari.[6] També va influir en el canvi del final de la pel·lícula. Segons Rovira-Beleta, aquest final feliç «no va ser degut a la censura sinó al productor. Aquest final és un pastitx. La pel·lícula acaba amb l'enterrament i comença amb l'acomiadament de Rabal com a mariner del vaixell. Tota la resta està afegida pel productor [...] Manuel Saló (el coguionista) va treure foc pels queixals perquè no volia aquest final».[7]
Aquest canvi en el final motiva que el principi sigui també alterat. En un breu flaix forward, mentre veiem imatges del port i un pla general de la sortida de treballadors de La Maquinista Terrestre y Marítima i després l'arribada precipitada d'un d'ells al seu domicili, «una veu en off marca, amb una apologia de la resignació a la destinació i una exaltació de la família, una lectura unidireccional del relat...»[8]
Estrena i reconeixements[modifica]
Hay un camino a la derecha es va estrenar a Barcelona al cinema Pelayo el 22 de febrer de 1954, mantenint-se en cartellera 61 dies i a Madrid el 7 de maig del mateix any als cinemes Paz i Casanovas, on va romandre en exhibició 56 dies. L'èxit de públic va ser enorme i en 1955 la pel·lícula va rebre un premi, concedit per la revista Espectáculo, a la "Màxima Comercialitat" de l'any anterior.[3]
Amb anterioritat a la seva estrena, la pel·lícula es va presentar a la 1a Setmana Internacional del Cinema de Sant Sebastià, on es va concedir a Paco Rabal el Premi al millor actor i a Julia Martínez el de millor actriu.[9] També es va exhibir en el Certamen Cinematogràfic de la Mercè, durant la Festa Major de Barcelona de 1953 i se li va atorgar el Premi Ciutat de Barcelona a Rovira-Beleta per la seva direcció.[10]
Notes[modifica]
- ↑ En el llibre de Carlos Benpar citat en la bibliografia, que recull una sèrie de converses que l'autor va mantenir amb Rovira-Beleta, ens comenta la feliç troballa de l'escala exterior on es van rodar algunes escenes. Diu Rovira-Beleta:«Uy, quina alegria vaig tenir quan la vaig descobrir! El dia que vaig localitzar aquesta escala vaig arribar a casa cridant: 'He descobert una escala collonuda'. Era una escala d'una espècie de fàbrica. I una escala exterior que donés directament al carrer era molt difícil de trobar. Estava en el barri xinès, però ja ha desaparegut». (pàg. 44).
Referències[modifica]
- ↑ Romaguera, J.: Diccionari..., pág. 316
- ↑ Sánchez Barba, F.: Brumas... pág. 274
- ↑ 3,0 3,1 Espelt, R.: Ficció..., pàg. 159
- ↑ Sánchez Barba, F.: Brumas..., pág. 277
- ↑ Sánchez Barba, F.: Brumas..., pág. 275
- ↑ Espelt, R.: Ficció..., pág. 158
- ↑ Benpar, C.; Rovira-Beleta..., pàg. 45
- ↑ Espelt, R.: Ficció..., pàg. 157
- ↑ Pàgina del Festival de Cinema de Sant Sebastià a IMDb.
- ↑ Espelt, R.: Ficció..., págs. 156-157
Bibliografia[modifica]
- BENPAR, Carlos: Rovira-Beleta. El cine y el cineasta, págs. 43-53. Laertes S.A. de Ediciones, Barcelona, 2000. ISBN 978-84-7584-414-5
- ESPELT, Ramon: Ficció criminal a Barcelona (1950-1963), págs. 156-159. Ed. Laertes, Barcelona, 1998. (En catalán). ISBN 84-7584-358-1
- ROMAGUERA, Joaquim (dir.): Diccionari del cinema a Catalunya, págs. 315-316. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2005. (En catalán). ISBN 978-84-412-1379-1
- SÁNCHEZ BARBA, Francesc; Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965), págs. 274-281. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2007. ISBN 978-84-475-3174-5