Hemming de Turku

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Hemming de Turku

Catedral i ciutat de Turku
bisbe i confessor
Naixement final del segle XIII
Balinge, nord d'Uppsala (Suècia)
Defunció 1366
Turku (Finlàndia, llavors part del regne suec)
Enterrament Catedral de Turku
Commemoració en Església catòlica
Beatificació Venerat des del segle XIV
Canonització No ha estat canonitzat formalment; culte autoritzat des de 1514
Lloc de pelegrinatge Turku
Festivitat 21 de maig
Fets destacables Bisbe de Turku
Iconografia Com a bisbe

Hemming de Turku (Balinge, nord d'Uppsala, Suècia, final del s. XIII - Turku, Finlàndia, 1366) fou un eclesiàstic, bisbe de Turku en 1338. És venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Hemming nasqué a la parròquia de Balinge, al nord d'Uppsala, cap al final del segle XIII. Mostrant predisposició a la vida religiosa, fou enviat a Uppsala per estudiar a l'escola catedralícia, i hi fou ordenat sacerdot. Després anà a la Universitat de la Sorbona de París, on tingué com a mestre Pierre Roger de Rosière, futur papa Climent VI.

Tomba de Hemming a la catedral de Turku, de 1514.

En 1329 fou nomenat canonge de la catedral d'Åbo, actual Turku, llavors ciutat d'Osterland (l'actual Finlàndia), territori dependent del Regne de Suècia. La seva activitat a la catedral fou lloada per tothom i, en morir el bisbe Bengt en 1338, fou elegit com el seu successor. Com a bisbe, reorganitzà la pia almoina, incrementà les escoles per a sacerdots, ja que considerà essencial la formació dels clergues, donà a la catedral la seva col·lecció de lilibres, augmentà el tresor de la catedral i fomentà que els sacerdots més brillants poguessin anar a estudiar a París.

Reglamentà i reorganitzà tot el bisbat: parròquies, litúrgia, festes, administració temporal, etc., modernitzant-les i racionalitzan-ne la gestió. Viatjà molt per les parròquies de la diòcesi, per conèixer-les millor. Cap al 1347 anà a Avinyó per encàrrec de Santa Brígida de Suècia, gran amiga seva, per visitar Climent VI i persuadir-lo que tornés a Roma. A més, intentà posar pau entre els reis de França i Anglaterra.

Morí el 21 de maig de 1366 a Turku.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Gairebé immediatament després fou venerat com a sant, i en 1400 ja era invocat com a protector contra malalties i perills, i nombrosos miracles se li atribuïren. La Reforma protestant interrompé el procés de canonització i provocà la pèrdua de la documentació, per la qual cosa la Santa Seu no el va canonitzar oficialment.

La Santa Seu permeté en 1514 la traslació del cos del bisbe i la veneració de les relíquies, encara avui a la catedral de Turku.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]