Hendy-gwyn ar Daf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hendy-gwyn ar Daf
Localització
WalesCarmarthenshire.png
Dot10.png
Estat
• País constituent
• Autoritat Unitària
Regne Unit
País de Gal·les
Sir Gaerfyrddin
Altitud 20 msnm
Població (2001)
  • Densitat
2,066 hab.
Coordenades 51° 49.11′ N, 4° 36.78′ O / 51.81850°N,4.61300°O / 51.81850; -4.61300Coord.: 51° 49.11′ N, 4° 36.78′ O / 51.81850°N,4.61300°O / 51.81850; -4.61300
Codi postal SA34
Prefix de telèfon 01994


Hendy-gwyn ar Daf (en gal·lès Vell monestir del riu Taf[1] o Antiga casa blanca del riu Taf[2] en anglès, Whitland) és una petita població del comtat gal·lès de Sir Gaerfyrddin. L'any 930, el rei Hywel Dda hi aplegà una assemblea de juristes i eclesiàstics que compilà i codificà les lleis gal·leses. Hom ho ha vist com el primer Parlament gal·lès.

Història[modifica | modifica el codi]

El nom gal·lès i l'anglès Whitland procedeixen d'una abadia cistercenca medieval del 1155, actualment en ruïnes; els monjos vestien hàbits de llana blanca, i d'ací es podria originar el nom anglès, Alba Landa, evolucionat en Whit(e) Land. L'abadia s'extingí el 1539 quan Enric VIII ordenà la dissolució dels monestirs i, tot i que moltes de les pedres de l'abadia s'han emprat des d'aleshores en edificis de la comarca, les seves ruïnes encara permeten afigurar-se l'estructura del complex.

La vinguda del ferrocarril pel 1860 juntament amb la venda de la gran finca "Pwllywhead" (entre 1891 i 1931) i de les propietats urbanes de la "Whitland Abbey Estate" (1927), donaren a finals del segle XIX i començaments del XX un gran impuls a la població. La llei de govern local del 1927 creà una nova parròquia civil[3] formada per Hendy-gwyn i les terres dels voltants, i el 1974 es creà el municipi de Whitland.

La principal indústria de la població havia estat una empresa lletera, però va tancar el 1994. Hendy-gwyn també havia estat un important nus ferroviari, amb quatre línies que anaven a Doc Penfro, Abergwaun, Cas-Mael i Aberteifi. De resultes de l'informe Beeching dels anys 60 moltes línies fèrries i moltes estacions es clausuraren, i en l'actualitat Hendy-gwyn és una estació de línia i prou.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

La ciutat té una església parroquial de 1813, dedicada a Santa Maria, una escola secundària ("Ysgol Dyffryn Taf"), una coral del 1890[4] i diversos camps de joc, amb molts equips locals[5] que juguen a rugby[6] futbol, criquet[7] bàsquet,[8] bitlles de pista curta i llarga… Molts d'aquests tenen seccions juvenils i d'especial anomenada és la secció juvenil del Whitland Junior rugby, els Junior Borderers. Els "Borderers" (= fronterers, per la seva posició prop del límit amb el comtat de Sir Benfro), han estat bressol de més d'una estrella de l'esport, com Michael Phillips, membre de la selecció nacional de rugby de Gal·les.

El centre "Hywel Dda" de la població és un focus cultural dedicat a aquest rei i la compilació legal que va elaborar, amb sis jardins (un per cada apartat de la llei) i un centre d'interpretació. La figura del rei Hywel, però, és objecte de controvèrsia, perquè hom li retreu que fos el primer rei gal·lès que retés submissió als anglesos.

La ciutat està situada gairebé en el Landsker, la franja imaginària que a Gal·les separa el nord gal·loparlant del sud angloparlant.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Robinson, David M. The Cistercians in Wales: architecture and archaeology 1130-1540. London: Society of Antiquaries of London, 2006. ISBN 9780854312856. 
  • Lewis, T.E.; Jones, J.T.; Lewis, H. Local heritage from Efailwen to Whitland: comprising the history of the parishes of Climaenllwyd, Hellanfallteg, Llanboidy, Llandysilio, Llanddewi Velfrey, Whitland. Clunderwen: The Authors, 1976. ISBN 0902126059.  2 vols.
  • Price, M.R.C.. The Whitland & Cardigan Railway. Blandford: Oakwood Press, 1976. ISBN 0853611947. 
  • Lloyd, John E. A History of Carmarthenshire. Cardiff: London Carmarthenshire Society, 1935-1939. 
  • Thomas, William. The antiquities of Whitland. Hynafiaethau yr Hendygwyn-ar-Daf. Llanelli: Argraffwyd gan B. R. Rees, 1868.  (Delhi: B.R. Publishing Corp., 1868)
    • Hynafiaethau yr Hendygwyn-ar-Daf = The History of Whitland S.l.: s.n., 1996

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]


 
Pobles del comtat de Sir Gaerfyrddin (Gal·les)
Bandera de Gal·les

Abergorlech | Abergwili | Bancyfelin | Y Betws | Bethlehem | Brynaman | Bynea | Caerfyrddin | Castell Newydd Emlyn | Cydweli | Glanaman | Hendy-gwyn ar Daf | Llanarthne | Llanboidy | Llandeilo | Llandybie | Llanddeusant | Llanddowror | Llanelli | Llanfihangel Abercywyn | Llanfihangel-ar-Arth | Llanfynydd | Llangennech | Llanpumsaint | Llansadwrn | Llanybydder | Llanymddyfri | Mynydd-y-garreg | Pen-y-Groes | Pentywyn | Pontyberem | Porth Tywyn | Rhydaman | Rhydcymerau | Sanclêr | Talyllychau | Tymbl