La hipàl·lage (del grec clàssic υπαλλαγή, 'substitució') és una figura retòrica que consisteix a desplaçar del lloc propi un adjectiu, de manera que el poeta el situa al costat d'un altre substantiu present en el context immediat. És un recurs usat a la poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracta d'un registre literari.
Reconeix que té el cor popular, no per qui balli rodonament davant la catedral sota el migdia gòtic del diumenge.
Blai Bonet
Exemples en altres llengües [modifica]
| « |
Les habitants de l'orgueilleuse Rome |
» |
| — Jean Racine (francès) |
| « |
Orgia nocturnusque uocat clamore Cithaeron |
» |
| — Virgili, Eneida IV, 303 (llatí) |
| « |
Ibant obscuri sola sub nocte per umbram |
» |
| — Virgili, Eneida VI, 28 (llatí) |
