Hiperprolactinèmia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaHiperprolactinèmia
Tipusmalaltia metabòlica adquirida, malaltia rara d'hipotàlam o hipòfisi, malaltia genètica rara d'hipotàlem o hipòfisi, infertilitat femenina rara per trastorn de l’eix hipotàlem-hipofisiari-gonadal d’origen genètic, infertilitat masculina rara per trastorn de l’eix hipotàlem-hipofisiari-gonadal d’origen genètic, trastorn genètic del sistema nerviós i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Patogènia
Associació genèticaPRLR (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-115A60.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E22.1
CIM-9253.1
Recursos externs
OMIM615555 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB6314
eMedicinemed/1098
MeSHD006966 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet397685 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0008043 i C0020514 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:12700 Modifica el valor a Wikidata

La hiperprolactinèmia és la presència de nivells anormalment alts de prolactina en la sang. Els nivells normals són menys de 500 mUI/L [20 ng/ml o mg/L] per a les dones, i menys de 450 mUI/L per als homes.

La prolactina és una hormona peptídica produïda per la hipòfisi anterior que s'associa principalment amb la lactància i té un paper vital en el desenvolupament dels pits durant l'embaràs. La hiperprolactinèmia pot causar galactorrea (producció i el flux espontani de la llet materna) i interrupcions en el període menstrual normal en les dones; i l'hipogonadisme, la infertilitat i la disfunció erèctil en els homes.

La hiperprolactinèmia pot ser una part dels canvis normals del cos durant l'embaràs i la lactància. També pot ser causada per malalties que afecten l'hipotàlem i la hipòfisi. També pot ser causat per la interrupció de la regulació normal dels nivells de prolactina per les drogues, herbes medicinals i metalls pesants. La hiperprolactinèmia pot ser també el resultat d'una malaltia d'altres òrgans, com el fetge, els ronyons, els ovaris i la tiroide.[1]

Referències[modifica]

  1. Mancini, T.; Casanueva, FF; Giustina, A «Hyperprolactinemia and Prolactinomas». Endocrinology & Metabolism Clinics of North America, 37, 1, 2008, pàg. 67. DOI: 10.1016/j.ecl.2007.10.013. PMID: 18226731.