Hrvoje Kačić

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHrvoje Kačić

(1956) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 gener 1932 Modifica el valor a Wikidata
Dubrovnik (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 2023 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Convidat especial de l'Assemblea parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Croàcia

4 maig 1992 – 24 gener 1994
Diputat del parlament croat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Zagreb Modifica el valor a Wikidata
Alçada182 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, jugador de waterpolo, advocat Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaRepública Federal Socialista de Iugoslàvia Modifica el valor a Wikidata
Esportwaterpolo Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
VK Jug Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1956Jocs Olímpics d'Estiu de 1956 Modifica el valor a Wikidata

Olympics.com: horivoje-kacic Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Competint per Iugoslàvia Iugoslàvia
Waterpolo
Jocs Olímpics Anells olímpics
Plata Melbourne 1956 Waterpolo masculí
Campionat d'Europa de waterpolo
Plata Budapest 1958 Waterpolo masculí
Bronze Viena1950 Waterpolo masculí

Hrvoje Kačić (Dubrovnik, 12 de gener de 1932 - 14 de febrer de 2023)[1] va ser un waterpolista croat que va competir sota bandera iugoslava durant la dècada de 1950. També fou un destacat jurista i polític.

Nascut a Dubrovnik,[2] amb 18 anys guanyà la medalla de bronze al Campionat d'Europa de waterpolo de 1950.[3] Posteriorment fou represaliat pel règim comunista de Iugoslàvia, que li va confiscar el passaport en tres ocasions.[3] El 1952 va ser empresonat, fet que li va impedir unir-se a l'equip nacional als Jocs Olímpics d'estiu de 1952.[3] També va ser expulsat de la universitat.

El 1956 va prendre part en els Jocs Olímpics de Melbourne, on guanyà la medalla de plata en la competició de waterpolo.[4] Durant aquests Jocs el seu amic i company d'equip Ivo Štakula va desertar a Austràlia.[3] El 1957 va ser guardonat com a millor Esportista croat de l'any. El 1958 guanyà la medalla de plata al Campionat d'Europa de waterpolo i el 1959 la d'or als Jocs Mediterranis.[4] A nivell de clubs jugà al VK Jug amb qui guanyà la lliga iugoslava de 1951.

El1956 va acabar la llicenciatura en dret.[5] Posteriorment es va doctorar en dret l'any 1965 a la Universitat de Zagreb, especialitzant-se en dret marítim.[6] També va escriure sobre història.[7] Col·laborà amb l'Institut d'Història Ivo Pilar.[8]

Fou escollit membre del Sabor croat en les primeres eleccions democràtiques de 1990 com a candidat independent.[9] Del 1994 al 2001 va ser president de la Comissió Estatal de Fronteres de la República de Croàcia.[9]

El 1994 va rebre el premi Matija Ljubek del Comitè Olímpic Croat.[10] Ha estat membre del comitè que atorga el Premi Estatal Franjo Bučar per a l'Esport.[11] Continuava vinculat al waterpolo com a membre de la Federació de waterpolo croata.[12]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hrvoje Kačić
  1. «Umro srebrni hrvatski olimpijac i jedan od najvećih igrača Juga u povijesti». Index.hr, 14-02-2023.
  2. Gizdić, Jurica. Hrvatski olimpijci i odličnici (PDF) (en croat). Comitè Olímpic de Croàcia, 2016, p. 263. ISBN 978-953-7912-05-5 [Consulta: 22 gener 2020]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Olimpijske legende: Hrvoje Kačić» (en croatian). Olimp. Comitè Olímpic de Croàcia, 15, June 2005 [Consulta: 23 maig 2013].
  4. 4,0 4,1 «Olympedia – Hrvoje Kačić». [Consulta: 26 abril 2024].
  5. Reprinted and new edition of Hrvoje Kačić's U službi domovine
  6. Granting recognition
  7. Partisans killed Croatian anti-fascists Arxivat 8 December 2008 a Wayback Machine., Hrvoje Kačić, Glas Koncila
  8. News in short Arxivat 30 May 2009 a Wayback Machine., Radiotelevisió de Croàcia
  9. 9,0 9,1 «Hrvoje Kačić» (en croat). matica.hr. Matica hrvatska. [Consulta: 28 gener 2020].
  10. Matija Ljubek Award
  11. Recipients of the Franjo Bučar State Award for Sport in 2002
  12. «Vaterpoliste dočekalo 30.000 ljudi» (en croatian). Nacional, 03-04-2007. Arxivat de l'original el 17 July 2012. [Consulta: 30 juny 2012].