Hussayn ibn Yahya al-Ansarí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o Al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí (en àrab حسين بن يحي الانصاري o الحسين بن يحي الانصاري, Ḥusayn ibn Yaḥyà al-Anṣārī o Al-Ḥusayn ibn Yaḥyà al-Anṣārī), més conegut com a Hussayn al-Ansarí, valí de Saragossa (a. 774- d. 781).

El 774, durant una conspiració anti-omeia dels iemenites, entre els quals es trobava Hussayn, l'emir de Còrdova Abd-ar-Rahman I va enviar Abd al-Melek ibn Umar, qui va obtenir la seva lleialtat. El 777 Hussayn es va aliar amb Sulayman ibn Yaqdhan, valí de Madinat Barshiluna contra Abd-ar-Rahman I. Sulayman va viatjar a Paderborn en companyia d'Abu Tawr, el valí de Wasqa i va oferir a Carlemany la submissió d'ambdós, però segurament es va excedir amb les promeses, perquè Hussayn no estava disposat a lliurar Saragossa als francs. Quan Carlemany va arribar davant la ciutat el 778, Hussayn es va negar a obrir les portes i va al·legar que ell, personalment, no havia promès res. Carlemany va assetjar la ciutat sense èxit i al cap d'un mes es va retirar i a l'estiu el seu exèrcit va sofrir una greu desfeta a Roncesvalls.

Hussayn es va mantenir rebel fins al 781, quan l'emir de Còrdova va atacar la ciutat[1] amb un poderós exèrcit comandat per Thalaba ibn Ubayd-Al·lah al-Judhamí[2] i el va obligar a sotmetre's. A canvi de prometre lleialtat, Hussayn va conservar el càrrec.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia. Institut d'Estudis Catalans, 1987, p.28. ISBN 84-7283-117-5. 
  2. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p.431.