Hyttsjöïta
 Hyttsjöïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb18Ba₂Ca₅Mn2+₂Fe3+₂Si30O90Cl·6H₂O |
| Localitat tipus | Långban, Municipi de Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EG.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EG.60  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.35 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Lluïssor | adamantina |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,845 nε = 1,815 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1993-056 |
| Símbol | Hyj |
| Referències | [1] |
La hyttsjöita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per Hytssjon, un llac a l'oest de les mines de Långban.
Característiques[modifica]
La hyttsjöita és un silicat de fórmula química Pb18Ba₂Ca₅Mn2+₂Fe3+₂Si30O90Cl·6H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hyttsjoïta pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, kampfita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfilita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, latiumita, toscanita, jagoïta, wickenburgita, armbrusterita, britvinita i bannisterita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Långban, dins el municipi de Filipstad, al comtat de Värmland (Suècia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Hyttsjöite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2020].