Bannisterita
 Bannisterita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Ca,K,Na)(Mn2+,Fe2+)10(Si,Al)16O38(OH)₈·nH₂O |
| Epònim | Frederick A. Bannister (en)  |
| Localitat tipus | Franklin i Benallt mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EG.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EG.75 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.17 |
| Dana | 74.1.1.4 |
| Heys | 16.16.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 22,26Å; b = 16,36Å; c = 24,66Å; β = 94,28° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | marró fosc |
| Exfoliació | perfecta {001} |
| Fractura | micàcia |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanc crema |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,83 a 2,84 g/cm³ (mesurada); 2,84 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,544 a 1,574 nβ = 1,586 a 1,611 nγ = 1,589 a 1,612 |
| Birefringència | δ = 0,045 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | calculat: 18° a 28° |
| Dispersió òptica | r < v feble a moderada |
| Fluorescència | no fluorescent en UV |
| Impureses comunes | Zn, Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967-005 |
| Any d'aprovació | 1967 |
| Símbol | Ban |
| Referències | [1][2] |
La bannisterita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor del Dr. Frederick Allen Bannister (1901-1970), mineralogista i cristal·lògraf de raigs X del Museu Britànic, Londres.
Característiques[modifica]
La bannisterita és un silicat de fórmula química (Ca,K,Na)(Mn2+,Fe2+)10(Si,Al)16O38(OH)₈·nH₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1967. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. Es troba relacionada estructuralment amb el grup de la stilpnomelana.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bannisterita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, kampfita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, latiumita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita i britvinita.
Formació i jaciments[modifica]
L'espècie va ser descrita a partir de mostres recollides en dos indrets: la mina Benallt, a la localitat de Rhiw, al comtat de Gwynedd (Gal·les), i a la mina Franklin, al comtat de Sussex, Nova Jersey (Estats Units). A banda d'aquestes colocalitats tipus, també ha estat trobada a Itàlia, Eslovàquia, Suècia, Noruega, Romania, Rússia, el Japó, Austràlia i a un altre indret dels Estats Units, ubicat a Carolina del Nord.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bannisterita |
- ↑ «Bannisterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2015].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d'agost 2019. [Consulta: 23 novembre 2018].