Strätlingita
 Strätlingita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₂Al₂SiO₇·8H₂O |
| Localitat tipus | Mayener Feld, Volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Mayen-Koblenz, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EG.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EG.25  |
| Dana | 77.2.5.1 |
| Heys | 16.9.31 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Color | incolor, verd clar |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-031 |
| Any d'aprovació | 1975 |
| Símbol | Srä |
| Referències | [1] |
La strätlingita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per W. Strätling, qui va sintetitzar el compost el 1938.
Característiques[modifica]
La strätlingita és un silicat de fórmula química Ca₂Al₂SiO₇·8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema trigonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la strätlingita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, kampfita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, latiumita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al volcà Bellerberg, situat a la localitat d'Ettringen, a Mayen-Koblenz (Renània-Palatinat, Alemanya). També ha estat descrita en altres indrets d'Alemanya, dins els estat de Renània-Palatinat, Baviera i Baden-Württemberg, així com a França, Itàlia i Romania.
Referències[modifica]
- ↑ «Strätlingite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2020].