Ich will doch nur, daß ihr mich liebt
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Rainer Werner Fassbinder  |
| Protagonistes | Vitus Zeplichal Elke Aberle Alexander Allerson Erni Mangold Johanna Hofer Kitty Buchhammer Ulrich Radke Annemarie Wendl Inge Schulz Armin Meier Wolfgang Hess Peer Raben Ingrid Caven Hannes Kaetner Liselotte Eder Dieter Schidor Erika Runge János Gönczöl Edith Volkmann Robert Naegele Helga Bender Edgar Wenzel Rainer Werner Fassbinder Harry Baer Heide Ackermann
|
| Producció | Peter Märthesheimer |
| Guió | Rainer Werner Fassbinder |
| Música | Peer Raben |
| Fotografia | Michael Ballhaus |
| Productora | Westdeutscher Rundfunk |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya |
| Estrena | 1976 |
| Durada | 104 min |
| Idioma original | alemany |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 800.000 DM |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
       | |
Ich will doch nur, daß ihr mich liebt (alemany: Només vull que m'estimis) és una pel·lícula de televisió de 1976 d'Alemanya Occidental escrita i dirigida per Rainer Werner Fassbinder, i protagonitzada per Vitus Zeplichal i Elke Aberle.[1][2]
Argument[modifica]
Peter Trepper (Vitus Zeplichal) és un jove que compleix deu anys de presó per cometre un assassinat impulsiu. Una psicòloga (Erika Runge) l'entrevista per conèixer els seus motius i la seva història vital. Peter té una infància sense amor a casa dels seus pares hostalers (Alexander Allerson i Erni Mangold). Malgrat la seva obediència i bones obres, no aconsegueix la seva acceptació. De pressa, Peter es casa amb la seva xicota Erika (Elke Aberle) i es trasllada a Múnic, on continua amb els seus esforços quixotescs per obtenir l'aprovació, especialment de la seva nova dona. Es pressiona a si mateix per treballar força hores mentre gasta diners de manera generosa, cosa que provoca un estrès constant pels deutes. Quan en Peter perd la feina, finalment es trenca, colpejant i estrangulant un cambrer (Janos Gönczöl) que li recorda al seu propi pare.
Repartimentt[modifica]
- Vitus Zeplichal : Peter
- Elke Aberle : Erika
- Alexander Allerson : el pare de Peter
- Erni Mangold : la mare de Peter
- Johanna Hofer : l'àvia de l'Erika
- Katharina Buchhammer: Ulla
- Wolfgang Hess: Cap d'obra
- Armin Meier : Director de l'empresa de construcció
- Erika Runge : Psicòloga
- Ulrich Radke: el pare de l'Erika
- Annemarie Wendl: la mare de l'Erika
- Janos Gönczöl: cambrer
- Edith Volkmann : dona del cambrer
- Robert Naegele: Gestor d'apartaments
- Axel Ganz: Usher
- Inge Schulz: Sra. Emmerich
- Heinz H. Bernstein : Venedor de mobles
- Helga Bender: Venedora
- Adi Gruber : empleat de correus
- Heide Ackermann : Venedora de màquines de teixir
- Sonja Neudorres : Joier
- Reinhard Brex: Home de negocis
- Lilo Pempeit : Dona gran a l'oficina de correus
Producció[modifica]
La pel·lícula es va rodar en 25 dies entre novembre i desembre de 1975 i es va emetre per la cadena de televisió ARD el 23 de març de 1976. La pel·lícula va ser encarregada per la filial d'ARD Westdeutsche Rundfunk Köln (WDR) i produït per Bavaria Atelier GmbH, el predecessor de Bavaria Film. La producció de I Only Want You to Love Me va costar aproximadament 800.000 marcs alemanys.
El guió es basa en una història real del llibre Lebenslänglich - Protokolle aus der Haft (Vida – Transcripcions entre reixes) de Klaus Antes, Christiane Ehrhardt, i Heinrich Hannover (Múnic, 1972).
Referències[modifica]
- ↑ Ich will doch nur, daß ihr mich liebt al web de la Fundació Fassbinder
- ↑ Ich will doch nur, daß ihr mich liebt a Filmportal.de
