Ignasi Coll i Portabella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIgnasi Coll i Portabella
Biografia
Naixement16 agost 1856 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1943 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix per Un dels fundadors de la Damm
Activitat
OcupacióEmpresari
Família
CònjugeMaria Assumpció Castell i Solà
Premis

Ignasi Coll i Portabella (Sevilla, 16 d'agost de 1856 - Barcelona, 24 d'agost de 1943) fou un empresari català.

Biografia[modifica]

Pertanyia a una família catalana que s'havia establert temporalment a Sevilla i que tornà a Barcelona quan era petit. Aleshores el seu pare en 1860 creà la manufactura de draps de llana Ignacio Coll y Cía, que el 1893 esdevingué societat comanditària. Aleshores Ignasi Coll va decidir ampliar el negoci a la filatura d'estam, mercat que fins aleshores era en mans d'empreses estrangeres. També va participar a Cerillas y Fósforos, S.A, que finalment acabaria com a monopoli de l'Estat.[1] Es casà amb Maria Assumpció Castell Solà, filla del marquès de Vilanova i la Geltrú. En 1905 Josep Graner i Prat li va construir una casa a la Gran Via de les Corts Catalanes, 449-451 de Barcelona.

L'any 1902 Ignasi Coll juntament amb Julio Bielsa Perun va sol·licitar la concessió de vuit salts, cadascun de 200 metres cúbics que utilitzarien per construir sengles centrals elèctriques. Ocupaven el tram del riu Ebre entre la desembocadura del Segre fins a l'assut de Xerta.[2] La concessió els va ser concedida l'any 1904, però el projecte no va obtenir finançament. Riegos y Fuerzas del Ebro va voler adquirir aquestes concessions el 1911, però no pogué fer-ho perquè el preu demanat per Alfred Parrish - financer britànic que havia obtingut l'opció de compra de les concessions - [3] fou massa alt. Bastant anys més tard Riegos y Fuerzas del Ebro va acabar comprant les concessions.

Entre 1905 i 1910 també dirigí Miklas y Mussolas Sociedad en Comandita, també coneguda com La Bohemia. El 1910 aquesta empresa es va fusionar amb altres cerveseres per formar la Sociedad Anónima Damm, de la que en formà part del consell d'administració. També ocupà càrrecs directius al Banco Hispano Colonial (1934), al Banco Urquijo de Barcelona (1919), Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, CAMPSA i fou conseller del Banc d'Espanya a Barcelona (1933). També fou regidor de l'ajuntament de Barcelona en 1930. El 1924 va rebre la Gran Creu d'Isabel la Catòlica.[4]

Quan va esclatar la guerra civil espanyola en 1936 es va veure obligat a fugir de Catalunya i la Damm van ser col·lectivizada. Quan va acabar la guerra va recuperar el control de les seves antigues empreses.

Referències[modifica]

  1. Ignasi Coll i Portabella al web de biografies
  2. Alayo Manubens, Joan Carles. «La construcció de la central de Flix (1941-1948)» (pdf) pàgina 1. [Consulta: 15 abril 2020].
  3. Gangolells Alseda, Berenguer. Les etapes de Pearson en la conformació del model d'implantació d'infraestructures elèctriques. (pdf), pàgina 70 [Consulta: 15 abril 2020]. 
  4. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.143. ISBN 978-84-9850-461-3.