Il frullo del passero
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Gianfranco Mingozzi  |
| Protagonistes | |
| Producció | Amadeo Pagani (en)  , Sergio Gobbi i Jean Cazès (en) |
| Dissenyador de producció | Nello Giorgetti |
| Guió | Roberto Roversi, Tonino Guerra i Gianfranco Mingozzi |
| Música | Lucio Dalla |
| Fotografia | Luigi Verga (en) |
| Muntatge | Janette Kronegger (en) i Alfredo Muschietti (en) |
| Vestuari | Lia Morandini |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia i França |
| Estrena | 1988 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema romàntic |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
     | |
Il frullo del passero és una pel·lícula italiana de drama romàntic del 1988 dirigida per Gianfranco Mingozzi. L'argument està extret del conte homònim de Tonino Guerra..[1]
Argument[modifica]
A Novafeltria, un poble de la Romanya, la vida tranquil·la de Silvana ha arribat a un punt d'inflexió després de la mort del seu amant que l'havia mantingut fins aleshores. La jove està a punt de marxar quan l'amic del mort, el ric vidu Gabriele, li ofereix quedar-se, oferint-li una vida fàcil i còmoda sempre que escolti les històries de les seves aventures amoroses juvenils.
L'encant de les paraules de Gabriele sedueix la Silvana i l'emociona tant que la jove s'abandona a una aventura ardent amb un jove guapo conegut per casualitat al poble proper.
En aquest punt, la Silvana hauria de decidir anar a viure amb el jove guapo, però s'adona que, en canvi, està realment enamorada d'un home per primera vegada i aquest home és Gabriele que, tot i no haver-la ni tocat amb un dit, va aconseguir a les paraules per aconseguir el propòsit d'enamorar-la.
Repartiment[modifica]
- Philippe Noiret: Gabriele Battistini
- Ornella Muti: Silvana
- Nicola Farron: el jove
- Chiara Argelli: dona de Gabriele
- Claudine Auger: la vídua de Dino
- Sabrina Ferilli: la dona de les estrelles
- Rosa Di Brigida: la dona de l'escenari
- Myriam Axa: Eva
- Beppe Chierici: El rector de la parròquia
- Claudio Del Falco: Adam
- Giuseppe Mauro Cruciano: un fill de Gabriele
- Claudio Rosini: l'altre fill de Gabriele
- Roberto Giannini: El periodista
- Bruno Rosa: Dino
Criítica[modifica]
| « | «Examinant contextualment la pel·lícula i la història Il frullo del passero, de Il polverone de Tonino Guerra, es veuria temptat d'afirmar la superioritat de la literatura sobre el cinema.»[2] | » |
| « | «Una pel·lícula inusual, massa elaborada per ser considerada de ple èxit però no gaire lluny d'arribar a l'objectiu d'un cinema imaginatiu i intrigant.»[3] | » |
Reconeixements[modifica]
- David di Donatello 1989
- Millor cançó original (Felicità de Lucio Dalla i Mauro Malavasi)[4]
Notes[modifica]
- ↑ Roberto Chiti. Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese, 2000. ISBN 8877424230.
- ↑ Tullio Kezich, Il filmnovanta: cinque anni al cinema: 1986-1990, Mondadori, Milano, 1990
- ↑ Giovanni Grazzini da Il Messaggero, 23 dicembre 1988
- ↑ Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998, 1998. ISBN 8877422211.
