Ilmajokita-(Ce)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ilmajokita)
Infotaula de mineralIlmajokita-(Ce)
Fórmula químicaNa11KBaCe₂Ti₁₂Si37,5O94(OH)31·29H₂O
EpònimIlmajok (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuspegmatita Yubileinaya (Yubileinoye; Jubilejnaja), mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.HB.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.HB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/B.16 Modifica el valor a Wikidata
Dana78.7.5.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 23Å; b = 24,4Å; c = 37Å;
Colorgroc brillant
Duresa1
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,573 nβ = 1,576 nγ = 1,579
Birefringènciaδ = 0,006
Angle 2Vmesurat: 90°, calculat: 88°
Dispersió òpticar < v forta
Impureses comunesZr, Al, TR, Fe, Nb, Ta, Ca, Sr, K, C
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1971-027
Any d'aprovació1972
SímbolIjk-Ce Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ilmajokita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del riu Il'majok, de la península de Kola, a prop d'on va ser descoberta. L'any 2019 la seva fórmula va ser redefinida a l'actual, afegint el sufix -(Ce) al nom del mineral.[2]

Característiques[modifica]

La ilmajokita-(Ce) és un silicat de fórmula química Na11KBaCe₂Ti₁₂Si37,5O94(OH)31·29H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1, sent un mineral molt tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ilmajokita pertany a «09.HB - Silicats sense classificar, amb Ti, V, Cr» juntament amb la rilandita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1972 a la pegmatita Yubileinaya, al mont Karnasurt, el qual pertany al massís de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). És l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral. Sol trobar-se associada a altres minerals com: esfalerita, halita, mountainita, nahcolita i aegirina.[3]

Referències[modifica]

  1. «Ilmajokite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 octubre 2016].
  2. Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 53». Mineralogical Magazine, 84, 2020, pàg. 159–163 [Consulta: 28 maig 2020].
  3. «Ilmajokite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 octubre 2016].