Invisibles (pel·lícula de 2020)
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Gracia Querejeta  |
| Protagonistes | |
| Guió | Gracia Querejeta i Antonio Santos Mercero |
| Música | Federico Jusid |
| Fotografia | Juan Carlos Gómez |
| Muntatge | Leire Alonso |
| Vestuari | Patricia Monné |
| Productora | Orange Films Nephilim Producciones |
| Distribuïdor | Wanda Vision |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 2020 |
| Durada | 84 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Format | 2.35:1 |
| Pressupost | 200.000 € |
| Recaptació | 232.517 € |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica |
    | |
Invisibles és una pel·lícula espanyola qualificada com a drama, dirigida per Gracia Querejeta i estrenada en 2020. És protagonitzada per Adriana Ozores, Nathalie Poza i Emma Suárez.
El llargmetratge narra la història de tres amigues de mitjana edat que queden tots els dijous a un parc per caminar i parlar de les seves vides. Conforme avancen els dies aquestes dones comparteixen les seves frustracions i s'adonen que el pas dels anys ha fet que totes elles se sentin desplaçades.[1]
Gracia Querejeta, directora del film, va intentar reflectir en aquesta producció algunes de les preocupacions amb les que breguen moltes dones quan s'acosten a l'edat de 50 anys. Per a això es va ajudar d'experiències personals.[2]
Argument[modifica]
La pel·lícula ofereix visions diferents sobre tòpics vitals com són la pèrdua de la joventut i l'atractiu físic, la por a l'abandó o el desamor, però totes elles comparteixen una cosa en comú, i és que són visions femenines. Els tres personatges principals són dones de mitjana edat unides per un vincle d'amistat que decideixen quedar tots els dijous per a passejar pel parc i fer exercici juntes. A poc a poc aquesta cita es converteix en un compromís imprescindible que empren per a parlar i posar en comú aquelles qüestions que els preocupen sobre les seves vides. Les tres companyes de passeig tenen perfils molt diferents i també aquest contrast entre personalitats es mostra en les seves opinions, que a vegades els porten a enredar-se en discussions i baralles. Tanmateix, totes elles descobreixen que se senten desplaçades pel pas del temps, una sensació que afronten i usen per enfortir la seva amistat i forjar una millor percepció d'elles mateixes.[3][4]
Producció[modifica]
La pel·lícula va ser produïda íntegrament per empreses espanyoles, Orange Films va contribuir en un 99% i Nephilm Producciones va aportar l'1% restant. A més, va rebre una subvenció pública per la quantia de 217.600,00 € en concepte d'"Ajudes a la Producció de llargmetratges". El rodatge va durar gairebé un mes, des del 10 de març de 2019 al 31 d'abril de 2019 i la localització triada va ser Càceres.[5]
El guió va ser obra de Gràcia Querejeta i Antonio Santos Mercero, la fotografia va ser realitzada per Juan Carlos Gómez i el responsable de la música va ser Federico Jusid. El llargmetratge té una durada total de 81 minuts.[6]
Repartiment[modifica]
- Emma Suárez en el paper d'Elsa, la més optimista de les tres amigues.
- Nathalie Poza en el paper d'Amelia, personatge que s'enfronta a la superació d'una ruptura.
- Adriana Ozores en el paper de Julia, una dona que ha perdut la il·lusió.[1]
En aquesta producció era la primera vegada que Nahalie Poza i Emma Suárez treballaven sota la direcció de Gracia Querejeta, no obstant això, Adriana Ozores ja havia actuat per a aquesta directora en altres dues ocasions, en els rodatges de Cuando vuelvas a mi lado (1999) i Héctor (2004). A més, la pel·lícula compta amb els cameos de Pedro Casablanc i Blanca Portillo.[7]
Llançament[modifica]
Es va estrenar a Espanya el 6 de març de 2020.[8] La pel·lícula va ser classificada com no apta per a menors de 7 anys.[5]
Recepció[modifica]
En el periòdic El País, Elsa Fernández-Santos va qualificar la pel·lícula de formidable, assenyalant que les seves actrius són talentoses i "capaces d'omplir de matisos la conversa més anecdòtica i banal".[9] Beatriz Martínez, a El Periódico de Catalunya, també va destacar el talent de "les seves tres estupendes actrius", no obstant això, va assenyalar que els diàlegs li resultaven "una miqueta impostats".[10]
A Cinemanía, Miguel Ángel Romero va destacar la mirada femenina i personal del llargmetratge i va assegurar que Invisibles ha tret "la Querejeta més reivindicativa fins al moment".[4] Alberto Luchini, al diari El Mundo, va indicar que l'obra havia estat rodada amb un "intel·ligent minimalisme" i de les actrius protagonistes va assenyalar que havien estat superlatives donant vida als "brillants diàlegs".[11] La pel·lícula va tenir una recaptació de 232,517 € i 38,599 persones la van veure en cinemes.
Premis[modifica]
| Any | Categoria | Resultat |
|---|---|---|
| 2020 | HBO Ibero-American Competition | Nominat |
| Knight Marimbas Award | Nominat |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Silvestre, Por Juan. «‘Invisibles’: Avance exclusivo de la nueva película de Gracia Querejeta» (en espanyol europeu), 13-02-2020. [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «Gracia Querejeta: "Feminismo no es sinónimo de mujeres empoderadas"» (en castellà), 09-03-2020. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «Emma Suárez: “Hay mucho hombre cobarde que se tira el rollo con las mujeres y luego retrocede”» (en castellà), 05-03-2020. [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Miguel Ángel Romero. «Crítica: Invisibles». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Ministerio de Cultura de España. «[ttps://sede.mcu.gob.es/CatalogoICAA/Peliculas/Detalle?Pelicula=59816 Catalogo de películas calificadas]». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Invisibles Ficha». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Invsibles». [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Invisibles (2020)». [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Elsa Fernández-Santos. «El camino de la verdad». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Beatriz Martínez. «'Invisibles': reivindicando a la mujer madura». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Alberto Luchini. «Invisibles: cincuentañeras superpoderosas» (en castellà), 06-03-2020. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «Invisibles Awards». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ El festival de Miami selecciona ‘Invisibles’ para su sección oficial, El Periódico de Extremadura, 4 de febrer de 2020