Ipso facto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ipso facto és una llatinada que que significa pel mateix acte o immediatament, sense necessitat d'un procés.[1]

E l'àmbit jurídic civil, es considera oposada a l'expressió ipso iure que es pot traduir com "pel dret" o de "ple dret". A més, en l'àmbit jurídic, l'expressió ipso facto serveix per a referir-se a una conseqüència jurídica que s'ha produït en virtut d'un fet o acte.

Segons el dret canònic, la dimissió ipso facto o sense procés es produeix quan un dignitari catòlic, secular o regular, comet un acte considerat com incompatible amb la funció sacral. El cànon 694 estipula com una raó de dimissió automàtica: apostasia pública, casament, hi comprés el casament civil i comerç amb persones de sexe oposat.[2] Els catòlics consideren que la dimissió ipso facto és un recurs legítim per a protegir-se en foragitar els ineptes.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ipso facto». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Art. 3: De demissione sodalium» (llatí), Codex iuris canonici
  3. «Dismissal ipso facto» (anglès) , New Catholic Dictionary (en català: «Dimissió ipso facto») [consulta el 9 de maig de 2013]