Irene Caba Alba
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 agost 1899 Buenos Aires (Argentina) |
| Mort | 14 gener 1957 (57 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
| Activitat | 1935 – |
| Família | |
| Cònjuge | Emilio Gutiérrez Esteban |
| Fills | Julia Gutiérrez Caba, Irene Gutiérrez Caba, Emilio Gutiérrez Caba |
| Mare | Irene Alba |
| Germans | Julia Caba Alba |
  | |
Irene Caba Alba (Buenos Aires, 25 d'agost de 1899-Madrid, 14 de gener de 1957) va ser una actriu de cinema i teatre, amb nacionalitat espanyola i argentina.
Biografia[modifica]
Va néixer a Argentina durant una gira dels seus pares,[1] els actors Irene Alba i Manuel Caba Martínez; era neta de Pascual Alba, neboda de Leocadia Alba, germana de Julia Caba Alba i mare d'Irene, Julia i Emilio Gutiérrez Caba.[2][3]
Va debutar l'any 1920 amb la companyia formada per la seva mare i Ricardo Simó-Raso, en el Teatre Cervantes de Madrid, representant la comèdia Fortunato[1], dels germans Álvarez Quintero.
Contreu matrimoni amb l'actor Emilio Gutiérrez, el 26 de juny de 1926 a l'església de Sant Sebastià de Madrid. D'aquesta unió naixeran els seus fills Irene, Julia i Emilio.
Debuta al cinema en 1936 a la pel·lícula El bailarín y el trabajador, de Luis Marquina. El seu èxit cinematogràfic es consolida durant els anys 40, mitjançant nombroses pel·lícules produïdes per CIFESA. Roman a la professió fins als seus últims dies, formant part de la companyia del Teatre Infanta Isabel de Madrid i triomfant amb obres, com ara El caso de la mujer asesinadita, Guillermo Hotel i ¡Sublime decisión![4].
Arbre genealògic[modifica]
| Pascual Alba | Irene Abad | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Manuel Caba | Irene Alba | Leocadia Alba | José Alba | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Josefa Caba Alba | Julia Caba Alba | Manuel Caba Alba | Irene Caba Alba | Emilio Gutiérrez | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Gregorio Alonso | Irene Gutiérrez Caba | Julia Gutiérrez Caba | Emilio Gutiérrez Caba | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| José Luis Escolar | Lourdes Navarro | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Irene Escolar | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Obres representades (selecció)[modifica]
Teatre[modifica]
- Los chatos (1924), de Pedro Muñoz Seca.
- ¡Viva lo imposible! o el contable de estrellas (1939), de Joaquín Calvo Sotelo i Miguel Mihura.
- Las siete vidas del gato (1943), d'Enrique Jardiel Poncela.
- Tú y yo somos tres (1945), d'Enrique Jardiel Poncela.
- Guillermo Hotel (1945), d'Antonio Lara.
- Tánger (1945), de Joaquín Calvo Sotelo.
- Arsénico y encaje antiguo (1945), de Joseph Kesselring.
- Diario íntimo de la tía Angélica (1946), de José María Pemán
- Retorcimiento (1948), d'Antonio Lara.
- La condesa de la banda (1950), de Manuel Halcón.
- Mariquilla Terremoto (1950), dels germans Álvarez Quintero.
- Milagro en la Plaza del Progreso (1953), de Joaquín Calvo Sotelo.
- La venda en los ojos (1954), de José López Rubio.
- La ratera (1954), d'Agatha Christie.
- ¡Sublime decisión! (1955), de Miguel Mihura.
- La canasta (1955), de Miguel Mihura.
- Testigo de cargo (1956) d'Agatha Christie.
- Un trono para Cristi (1956), de José López Rubio.
Cinema[modifica]
- El bailarín y el trabajador (1936), de Luis Marquina.
- Madre Alegría (1937), de José Buchs.
- Il peccato di Rogelia Sanchez (1940), de Carlo Borghesio.
- ¡A mí no me mire usted! (1941), de José Luis Sáenz de Heredia.
- Boda en el infierno (1942), de Antonio Román.
- Te quiero para mí (1944), de Ladislao Vajda.
- El clavo (1944), de Rafael Gil.
- Las inquietudes de Shanti Andía (1947), d'Arturo Ruiz Castillo.
- La fe (1947), de Rafael Gil.
- La calle sin sol (1948), de Rafael Gil.
- El huésped de las tinieblas (1948), d'Antonio del Amo.
- La niña de Luzmela (1950), de Ricardo Gascón.
- Jeromín (1953), de Lluís Lúcia.
- Viento del norte (1954), d'Antoni Momplet.
- ¿Crimen imposible? (1954), de César Fernández Ardavín.
- La gran mentira (1956), de Rafael Gil.
- La ironía del dinero (1957), d'Edgar Neville i Guy Lefranc.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Irene Caba Alba | Real Academia de la Historia». [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ «BLANCO Y NEGRO MADRID 26-03-1960 página 57 - Archivo ABC», 08-08-2019. [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ «BLANCO Y NEGRO MADRID 22-06-1974 página 74 - Archivo ABC», 23-08-2019. [Consulta: 18 maig 2021].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las Estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en cas). Madrid: Alianza, 1996, p. 103. ISBN 8420694738.
Enllaços externs[modifica]
- «Vida y comedia. Compañía Alba Caba Gutiérrez Escolar» (en cas). Imprescindibles. RTVE, 18-12-2017. [Consulta: 19 maig 2021].