Enrique Jardiel Poncela

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Enrique Jardiel Poncela
Enrique Jardiel Poncela.JPG
Enrique Jardiel Poncela (1931)
Naixement 15 d'octubre de 1901
Madrid
Mort 18 de febrer de 1952 (als 50 anys)
Madrid
Activitat Escriptor, teatre
País Espanya Espanya
Gèneres Novel·la

Enrique Jardiel Poncela (Madrid, 15 d'octubre de 1901 - 18 de febrer de 1952) fou un escriptor i dramaturg espanyol. Autor de novel·les (Amor se escribe sin hache, 1929; Pero...¿Hubo alguna vez once mil vírgenes?, 1931; La tournée de Dios, 1932), destacà especialment en la dramatúrgia, gènere en el qual és considerat precursor del teatre de l'absurd: Angelina o el honor d'un brigadier (1932), Los ladrones somos gente honrada (1941), o Eloísa está debajo d'un almendro (1943). Les seves obres, impregnades d'un gran sentit humorístic, el feren molt popular.[1]

La seva obra, relacionada amb el teatre de l'absurd, es va allunyar de l'humor tradicional acostant-se a un altre més intel·lectual, inversemblant i il·lògic, trencant així amb el naturalisme tradicional imperant en el teatre espanyol de l'època. Això li va suposar ser atacat per una gran part de la crítica del seu temps, ja que el seu humor feria els esperits més sensibles i obria un ventall de possibilitats còmiques que no sempre eren ben enteses. A això cal sumar els seus posteriors problemes amb la censura franquista. Això no obstant, el pas dels anys no ha fet sinó augmentar la seva figura i les seves obres segueixen representant-se en l'actualitat, havent-se rodat a més nombroses pel·lícules basades en elles. Va morir de càncer, arruïnat i en gran mesura oblidat, als 50 anys.

Estil[modifica | modifica el codi]

L'originalitat de Jardiel no rau tant en la selecció dels temes com en la creació de situacions grotesques, ridícules o increïbles, la qual cosa s'aconsegueix per mitjà d'ironies, diàlegs vivaces, equívocs, sorpreses o contrastos d'estils i registres, barrejant sovint el sublim i el vulgar.

La seva novetat es caracteritza bàsicament per:

  • L'encadenament de situacions inversemblants, limítrofs amb el teatre de l'absurd.
  • La utilització mesura i rigorosa de la comicitat en el llenguatge, sense abusar de l'acudit fàcil.
  • El domini absolut de la construcció dramàtica, i que permet dosificar els efectes de sorpresa i alternar sàviament els moments d'intriga amb els de pur humor.
  • La inclusió de trames de tipus novel·lesc o detectivesc, en forma de pastitx literari.
  • El cultiu d'un humorisme d'arrel intel·lectual, enginyós, agut i mordaç, amb tints que l'acosten a l'aforisme.

En qualsevol cas, sempre sota el truc, el disbarat o la situació més absurda, amaga una dura i amarga crítica a la societat, reflex de la seva desencantada visió de la realitat. Valguin com a exemples Angelina o el honor d'un brigadier (1934), sàtira del món sentimental i postromàntic de finals del segle XIX, o Madre (el drama padre), crítica al teatre naturalista.

Obra[modifica | modifica el codi]

Col·laboracions periodístiques[modifica | modifica el codi]

Novel·la curta[modifica | modifica el codi]

  • El hombre a quien amó Alejandra
  • El infierno

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • Amor se escribe sin hache
  • Espérame en Siberia, vida mía
  • Pero... ¿hubo alguna vez once mil vírgenes? (1931)
  • La tournée de Dios (1932)

Teatre[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Enrique Jardiel Poncela». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 d'agost de 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Enrique Jardiel Poncela