Jararacà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Jararacà
Jararaca.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Squamata
Família: Viperidae
Gènere: Bothrops
Espècie: B. jararaca
Nom binomial
Bothrops jararaca
(Wied-Neuwied, 1824)
Sinònims
  • Cophias Jajaraca - Wied-Neuwied, 1824
  • Bothrops leucostigma - Wagler, 1824
  • Cophias Jararaca - Wied-Neuwied, 1824
  • [Cophias] Jararaca - Wied-Neuwied, 1825
  • C[ophias]. Jararakka - Wied-Neuwied, 1825
  • Cophias Jararaca - Wagler, 1830
  • T[rigonocephalus]. jararaca - Schlegel, 1837
  • Craspedocephalus brasiliensis - Günther, 1858
  • Crotalus Craspedocephalus Brasiliensis - Higgins, 1873
  • Bothrops jararaca - Golay et al., 1993[1]

El jararacà (Bothrops jararaca) és una espècie de serp verinosa de la subfamília Crotalinae endèmica del Brasil, Paraguai i Argentina.[1] El nom científic de l'espècie deriva del tupí yarará i ca: "gran serp." Dins del seu rang és abundant i important causa de mossegades de serp.[2] No hi ha subespècies reconegudes.[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una espècie prima, terrestre, arribant a un màxim de longitud d'1,6 m, tot i que la mitjana és molt menor.[2]

Les escates del cap inclouen 5-12 intersupraoculars dèbilment expressats, 7-9 supralabials (usualment 8) dels quals la segona es fon amb la prelacunal, i 9-13 sublabials (usualment 10-12). A meitat del cos hi ha 20-27 escates dorsals (usualment 1923-1925). Les escates ventrals són 170-216 (rarament 218) i 51-71 escates subcaudals majorment aparellades.[2]

El patró de color és extremadament variable, consisteix en un color dorsal: bronzejat, bru, gris, groc, oliva. A meitat del cos, aquest color és normalment una mica més suau que al cap, anterior i posterior. Això es solapa amb una sèrie de marques triangulars o trapezoïdals de vores pàl·lides, negres brunes en ambdós costats del cos. Aquestes marques poden estar oposades entre elles, o parcialment o completament juxtaposades; molts espècimens tenen un patró amb les tres variacions. En juvenils, la punta de la cua és blanca.[2]

El cap té una prominència, i una banda negra bruna que corre per darrere de l'ull a banda i banda de darrere del cap, usualment tocant els últims tres supralabials. Dorsalment, aquesta tira està vorejada per una àrea distintiva pàl·lida. La llengua és negra, i l'iris és daurat a verdós or amb reticles lleugerament foscos.[2]

A cada costat del cap té una foseta loreal situada entre l'ull i el musell, que serveix per detectar preses que emeten radiació infraroja. La foseta loreal és una característica compartida amb les altres escurçons de foses.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jararacà Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, vol. 1. Liga de Herpetologistas'. 511 pp. ISBN 1-893777-00-6 (series). ISBN 1-893777-01-4 (volumen).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptiles of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
  3. Bothrops jararaca (TSN 634867). a Integrated Taxonomic Information System. [Consultat el 21 de gener del 2007]. (anglès)