Jararacà
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Bothrops jararaca (Wied-Neuwied, 1824) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
El jararacà (Bothrops jararaca) és una espècie de serp verinosa de la subfamília Crotalinae endèmica del Brasil, Paraguai i Argentina.[1] El nom científic de l'espècie deriva del tupí yarará i ca: "gran serp." Dins del seu rang és abundant i important causa de mossegades de serp.[2] No hi ha subespècies reconegudes.[3]
Descripció [modifica]
És una espècie prima, terrestre, arribant a un màxim de longitud d'1,6 m, tot i que la mitjana és molt menor.[2]
Les escates del cap inclouen 5-12 intersupraoculars dèbilment expressats, 7-9 supralabials (usualment 8) dels quals la segona es fon amb la prelacunal, i 9-13 sublabials (usualment 10-12). A meitat del cos hi ha 20-27 escates dorsals (usualment 1923-1925). Les escates ventrals són 170-216 (rarament 218) i 51-71 escates subcaudals majorment aparellades.[2]
El patró de color és extremadament variable, consisteix en un color dorsal: bronzejat, bru, gris, groc, oliva. A meitat del cos, aquest color és normalment una mica més suau que al cap, anterior i posterior. Això es solapa amb una sèrie de marques triangulars o trapezoïdals de vores pàl·lides, negres brunes en ambdós costats del cos. Aquestes marques poden estar oposades entre elles, o parcialment o completament juxtaposades; molts espècimens tenen un patró amb les tres variacions. En juvenils, la punta de la cua és blanca.[2]
El cap té una prominència, i una banda negra bruna que corre per darrere de l'ull a banda i banda de darrere del cap, usualment tocant els últims tres supralabials. Dorsalment, aquesta tira està vorejada per una àrea distintiva pàl·lida. La llengua és negra, i l'iris és daurat a verdós or amb reticles lleugerament foscos.[2]
A cada costat del cap té una foseta loreal situada entre l'ull i el musell, que serveix per detectar preses que emeten radiació infraroja. La foseta loreal és una característica compartida amb les altres escurçons de foses.
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jararacà |
- ↑ 1,0 1,1 McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, vol. 1. Liga de Herpetologistas'. 511 pp. ISBN 1-893777-00-6 (series). ISBN 1-893777-01-4 (volumen).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptiles of the Western Hemisphere. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
- ↑ Bothrops jararaca (TSN 634867). a Integrated Taxonomic Information System. [Consultat el 21 de gener del 2007]. (anglès)