Jaume Novellas i de Molins
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 desembre 1865  Barcelona |
| Mort | 1939 (73/74 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Família | |
| Pare | Alexandre Novellas i Vidal |
Signatura  | |
Jaume Novellas i de Molins (Barcelona, 27 de desembre de 1865 [1]— Barcelona, 1939) fou un escriptor i poeta català.[2]
Fill de Alexandre Novellas i Vidal advocat i Josepa de Molins i Gali naturals de Barcelona. Net de matemàtic Onofre Jaume Novellas i Alabau,[3] fou doctor en filosofia i lletres i es dedicà a l'ensenyament. Tingué una certa actuació política, com un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i, després, com a militant de la Lliga Regionalista. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques catalanes, entre altres, a La Renaixensa, La Ilustració Catalana i Joventut. Assolí cert renom com a poeta, especialment com a poeta bucòlic, i publicà diverses obres. També participà sovint als Jocs Florals de Barcelona guanyant premis com el de la Flor Natural el 1891 pel poema Lo plany de la fulla.[4]
Era propietari de la masia la Sala de Viladrau, d'on era fill Joan Serrallonga. Hi passava llargues temporades. El Montseny i, sobretot, el paisatge dels voltants de les Sales va ser el centre d'atenció de la seva obra poètica.[5]
Obra[modifica]
Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[6]
- La creu trencada (1890), tercer accèssit a la Viola d'or i d'argent[7]
- Lo plany de la fulla (1891), premi de la Flor Natural
- La mort del aucell (1894), accèssit
- Hivernenca (1904), accèssit
- Soleys i Obagues (1918), accèssit
Referències[modifica]
- ↑ «Naixements. 1865. Registres. Llibre 4 (Núms. 4797 Al 6065)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 27-12-1865. [Consulta: 9 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Jaume Novellas i de Molins». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Barca Salom, Francesc X. Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló, 1787 - Barcelona, 1849): matemàtiques i astronomia durant la revolució liberal. Institut d'Estudis Catalans, 2005, p. 11.
- ↑ «"Jocs Florals de Barcelona. MDCCCXCI"». [Consulta: 21 setembre 2011].
- ↑ «La Sala Nova". Geografia Literària dels Països Catalans"». [Consulta: 21 setembre 2011].
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals
- ↑ «"Jocs Florals de Barcelona. MDCCCLX"». [Consulta: 21 setembre 2011].