Jesús a la cort d'Herodes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Jesús a la cort d'herodes, per Duccio, c. 1310.

Jesús a la cort d'Herodes fa referència a un episodi del Nou Testament que descriu com, prèviament a la seva crucifixió, Jesús és enviat a Herodes Antipes a Jerusalem.[1]Aquest episodi és descrit en l'Evangeli segons Lluc (23:7–15).[2][3][4][5]

Narrativa bíblica[modifica]

En l'Evangeli segons Lluc, després del Judici de Jesús, els jueus de més edat demanen a Ponç Pilat que jutgi i condemni Jesús, l'acusen de fer falses declaracions de ser un rei. Quan se li pregunta a Jesús sobre la reclamació de ser el Rei dels Jueus, Pilat s'adona que Jesús és galileà i per això considera que és sota la jurisdicció d'Herodes. Aprofitant que Herodes és a Jerusalem, Pilat decideix lliurar-li Jesús perquè el jutgi.[1][6]

Herodes Antipes (El mateix home que anteriorment havia ordenat la mort de Joan Baptista) feia temps que esperava veure Jesús, per observar un dels seus miracles.[6] Tanmateix, Jesús no respon les qüestions d'Herodes ni a les vehements acusacions dels sacerdots i els escribes. Herodes i els seus soldats es burlen de Jesús, li posen una pomposa capa al damunt i el retornen a Pilat. Aquell dia, Herodes i Pilat, que anteriorment havien estat enemics, van esdevenir amics.[7][1]


L'Evangeli segons Lluc no declara que Herodes condemnés Jesús, en comptes d'això atribueix el fet a Pilat que aleshores reuneix els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble, i els diu:[6]

« M’heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; ni tampoc Herodes, que ens l'ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure."[8] »

Després de llargues converses entre Pilat i els jueus, Jesús és enviat per a ser crucificat al Calvari.[1]

Cristologia[modifica]

La declaració de Pilat que Herodes no va trobar culpable Jesús és la segona de tres declaracions que fa sobre la innocència de Jesús dins de Lluc (la primera a Lluc 23: 4, a la Cort de Pilat; la segona a 23: 22, quan Pilat es renta les mans) i forma part de la "Cristologia del present" d'innocència en aquest evangeli.[9][10][11] En la narrativa que segueix aquest episodi, altres persones igual que Pilat i Herodes tampoc van considerar Jesús culpable. Dins de 23:4, un dels dos lladres crucificats juntament amb Jesús també declara la seva innocència, mentre que dins de 23:47 el centurió Romà diu: "Certament aquest era un home just." La caracterització del centurió il·lustra la visió de Lluc en la innocència (que comença als tribunals de Pilat i Herodes) en contrast amb Mateu 27:54 i Marc 15:39 en què el centurió diu: "Verdaderament aquest home era el Fill de Déu". Fet que emfatitza la divinitat de Jesús.

Jean Cauvin va considerar la falta de resposta de Jesús a les preguntes plantejades per Herodes, el seu silenci davant les acusacions dels ancians jueus i la mínima conversa amb Pilat després del seu retorn d'Herodes com a element de "l'agent de la Cristologia" de la crucifixió.[12] Cauvin va afirmar que Jesús podria haver defensat la seva innocència, però en canvi es va mantenir majoritàriament tranquil i es va sotmetre amb voluntat a la seva crucifixió en obediència a la voluntat del Pare, ja que coneixia el seu paper d'"anyell de Déu". "L'agent de la Cristologia" reforçat a la cort d'Herodes es basa en la predicció de Jesús a Lluc 18:32 que seria: “lliurat als gentils, serà burlat i tractat amb vergonya”.[11] Al pati d'Herodes, Lluc segueix emfasitzant el paper de Jesús no com un "sacrifici no desitjat", sinó com un "representant i servent" de Déu que es va sotmetre a la voluntat del Pare.[13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 New Testament History by Richard L. Niswonger 1992 ISBN 0-310-31201-9 page 172
  2. The Synoptics: Matthew, Mark, Luke by Ján Majerník, Joseph Ponessa 2005 ISBN 1-931018-31-6 page 181
  3. The Gospel according to Luke by Michael Patella 2005 ISBN 0-8146-2862-1 page 16
  4. Luke: The Gospel of Amazement by Michael Card 2011 ISBN 978-0-8308-3835-6 page 251
  5. «Bible Study Workshop - Lesson 228». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 abril 2011].
  6. 6,0 6,1 6,2 Pontius Pilate: portraits of a Roman governor by Warren Carter 2003 ISBN 978-0-8146-5113-1 pages 120-121
  7. Luke 23:12:ASV
  8. Associació Bíblica de Catalunya. Nou Testament. 2000. Barcelona: Claret. 
  9. The character and purpose of Luke's christology by Douglas Buckwalter 1996 ISBN 0-521-56180-9 pages 109-111
  10. Early narrative Christology: the Lord in the Gospel of Luke by Christopher Kavin Rowe 2006 ISBN 3-11-018995-X page 183
  11. 11,0 11,1 Luke's presentation of Jesus: a christology by Robert F. O'Toole 2004 ISBN 88-7653-625-6 pages 96-101
  12. Calvin's Christology by Stephen Edmondson 2004 ISBN 0-521-54154-9 page 91
  13. Holiness and ecclesiology in the New Testament by Kent E. Brower, Andy Johnson 2007 ISBN 0-8028-4560-6 page 115

Vegeu també[modifica]