Joan Antoni Soler i Rafart

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:46, 30 nov 2015 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaToni Soler
Biografia
Naixement(ca) Joan Antoni Soler i Rafart Modifica el valor a Wikidata
15 novembre 1947 Modifica el valor a Wikidata
Bassella (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort1998 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Bassella (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, empresari Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs
enduro Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMàrius Soler i Estragués Modifica el valor a Wikidata
GermansEstanislau Soler i Rafart Modifica el valor a Wikidata
Parents• Fill de Màrius Soler
• Germà d'Estanis Soler

Joan Antoni Soler i Rafart, més conegut com a Toni Soler (Bassella, Alt Urgell, 15 de novembre de 1947[1] – 1998[2]) fou un pilot de motocròs i enduro català que destacà en competicions estatals durant les dècades de 1960 i 1970.[3] Mort en un accident d'automòbil prop de casa seva, a Bassella, el Moto Club Segre organitzà en aquesta població durant anys el "Memorial Toni Soler", una cursa en honor seu que comptà amb gran seguiment.[4][a]

Resum biogràfic

Nascut al si d'una família estretament vinculada a la història del motociclisme català, Toni Soler era fill del conegut col·leccionista i restaurador de motocicletes Màrius Soler (l'obra del qual ha donat lloc als actuals museus de la moto de Bassella i de Barcelona) i germà del també ex-pilot Estanis Soler, l'actual administrador dels museus de la família.[7]

La "Soler Ràpida" que li construí son pare el 1954

Toni Soler aprengué a pilotar motocicletes a 6 anys, tot practicant amb la "Soler Ràpida" que li preparà el seu pare partint d'un motor Iresa de 50 cc.[8][9] El 1964, debutà en competició al Motocròs de Figueres i hi aconseguí la victòria.[1] Aviat, tant ell com son germà Estanis esdevingueren pilots oficials de Bultaco, equip amb el qual competiren als campionats estatals de motocròs i d'enduro (aleshores anomenat Tot Terreny). Tot i que Estanis arribà a esdevenir director dels equips de competició de Bultaco,[10] qui més èxits obtingué dels dos germans fou Toni, especialment en Tot Terreny. Juntament amb companys d'equip com ara Narcís Casas, Josep Maria Pibernat i Joan Riudalbàs,[11] Toni Soler fou un dels dominadors del campionat estatal i fins i tot estigué a punt de guanyar-lo el 1974,[1] per bé que qui s'endugué el títol finalment fou Ton Marsinyach. El 1976, Soler aconseguí una medalla d'or als Sis Dies Internacionals d'Àustria tot pilotant un prototipus oficial creat especialment per a l'ocasió.[12] Dos anys després, aconseguí la seva darrera medalla d'or als Sis Dies de Suècia amb un altre prototipus.

Durant tota la seva carrera, Toni Soler lluità per donar prestigi al Tot Terreny, la disciplina motociclista de fora d'asfalt més menystinguda a l'època.[1] Entre altres iniciatives, fou ell qui va promoure el desenvolupament de la reeixida Bultaco Frontera tot partint de la Pursang de motocròs,[13] un model que es presentà el 1975 i que superà àmpliament l'anterior model de la marca, la Matador.

Els Soler i el motociclisme

El prototipus de Bultaco Frontera 250 amb què Toni Soler guanyà la medalla d'or als ISDT de 1976

Els Soler, a banda de reunir una de les principals col·leccions de motocicletes d'Europa, impulsaren de manera determinant l'esport del motociclisme fora d'asfalt a la rodalia de l'Alt Urgell des de finals de la dècada de 1950. Entre altres iniciatives, Màrius va promoure la fundació del Moto Club Segre,[2] un dels més actius del país, responsable de l'organització de curses internacionals com ara el Gran Premi d'Espanya de motocròs de 125cc (al circuit El Cluet i al de Bellpuig) o els Dos Dies del Segre de Tot Terreny. Des d'un bon començament, l'organització de les curses fou responsabilitat dels germans Estanis i Toni, fins que a finals de 1985 tots dos varen haver de deixar el Moto Club per motius laborals.[14]

Els dos germans Soler varen fundar també l'empresa d'equipament esportiu per a motociclistes Clice, marca de referència durant les dècades de 1970 i 1980 en el sector del fora d'asfalt i, especialment, en trial. Amb seu al carrer Calàbria de Barcelona,[10] Clice fou el primer fabricant català d'equipament esportiu amb presència directa en competició mitjançant pilots oficials de la marca (amb la mateixa estratègia de Bultaco, de manera que el desenvolupament dels equipaments es millorava amb els suggeriments dels propis pilots). Aquest fet atorgava gran visibilitat a la marca,[10] el logo de la qual era conegut arreu del món gràcies a pilots com ara Narcís Casas, Manuel Soler, Martin Lampkin o Bernie Schreiber entre molts altres.

Toni Soler residí justament al carrer Calàbria durant anys, mentre dirigia la seva empresa.[1]

Notes

  1. ↑ L'antic "Memorial Toni Soler" es disputà entre el 2000 i el 2009, passant a anomenar-se Bassella Race d'ençà del 2010.[5][6]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Alguersuari, Jaume (Director) «Solo Moto Stars. 57 - Toni Soler» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 102, 12-08-1977, p. 30.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Enduro Cunit en Bassella Race 2014» (en castellà). enduro-cunit.es, 15-02-2014. [Consulta: 20 juny 2015].
  3. ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Todo Terreno/Enduro». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 269. ISBN 84-920886-5-6. 
  4. ↑ «Iván Cervantes s'imposa en la desena edició del Memorial Toni Soler». ccma.cat. 324.cat, 16-02-2009. [Consulta: 20 juny 2015].
  5. ↑ «El Toni Soler quedará para el recuerdo. Despedida del M.C. Segre.» (en castellà). 2y4t.com, 10-11-2009. [Consulta: 20 juny 2015].
  6. ↑ «Bassella Race I: la continuación del espíritu del Memorial Toni Soler» (en castellà). motorpasionmoto.com, 27-12-2009. [Consulta: 20 juny 2015].
  7. ↑ Pi, Pere. «279. Els museus de la moto». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 348-349. ISBN 9788461590353. 
  8. ↑ «Motofan Classic: Soler Rápida, 50 cc (1953)» (en castellà). motofan.com, 13-01-2014. [Consulta: 20 juny 2015].
  9. ↑ «Entrevista: Estanislao Soler» (en castellà). micromaniacos.wordpress.com/, 04-10-2008. [Consulta: 20 juny 2015].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Galaxia Soler-Clice» (en castellà). btc-built-to-go.com, 16-10-2009. [Consulta: 20 juny 2015].
  11. ↑ Bouis, Pepa; Guardiola, Josep; Papi «París-Salt-Dakar. Un dels nostres ho ha aconseguit» (PDF). La Farga. Revista de Salt. Pagès Impremta [Anglès], núm. 85, febrer 1987, p. 3-9 [Consulta: 20 desembre 2011].
  12. ↑ Sanchez, Guillem. «Prototipo "Frontera Toni Soler" 250cc (1976)» (en castellà). motos.coches.net, novembre 2014. [Consulta: 20 juny 2015].
  13. ↑ «Bultaco Frontera Mk10 250cc Prototype 1976» (en anglès). clubbultaco.com.au, 2010. [Consulta: 20 juny 2015].
  14. ↑ «Club». mcsegre.org. Moto Club Segre. [Consulta: 20 juny 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Antoni Soler i Rafart
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Antoni_Soler_i_Rafart&oldid=16089353»