Joan Besora Barberà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juny 1890  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 14 juny 1970 (80 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | funcionari, polític |
Joan Besora Barberà (Reus, 10 de juny de 1890 – 14 de juny de 1970) va ser un administratiu i polític català.
Amb 14 anys va ser premiat en dibuix per l'Escola Municipal d'Arts i Oficis, i publicava diversos poemes al setmanari Foc Nou. De família catòlica conservadora, va militar al Partit Carlí i ocupà càrrecs en la seva direcció tarragonina en els anys anteriors a la guerra civil. Col·laborà assíduament al Semanario Católico de Reus i a la Revista del Centre de Lectura, entitat de la que en va ser secretari durant anys, quan va ser reoberta en la postguerra.[1] Membre del Patronat Obrer de Sant Josep, on intervenia a la seva secció teatral, i del Centre Catòlic, va tenir una actuació decidida el 1940 en defensa de la catalanitat i en contra de les tendències unificadores de la Falange, cosa que li va costar un expedient. Les jerarquies del seu partit el van lliurar de sancions més importants.[2] Va ser membre de la junta directiva del Museu Municipal, i, interessat per la història local, va publicar diversos estudis sobre personatges reusencs i l'escut de la ciutat. Va escriure també algunes obres teatrals, com la comèdia Les flors de la caritat (Reus: impremta Sanjuan, 1921) i d'altres que han quedat inèdites.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 118.
- ↑ Duch, Montserrat. Reus sota el primer franquisme 1939-1951. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1996, p. 18.