Joan Maria Tarruella Manzanares
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1925  |
| Mort | 2007 (81/82 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador de tennis de taula |
| Esport | tennis de taula |
Joan Maria Tarruella Manzanares (Barcelona, 1925 - 2007) fou esportista i directiu de tennis taula català.[1]
Practicà diversos esports. En atletisme, fou campió de Catalunya dels 110 m tanques (1950) amb el Club Natació Barcelona. Jugà a hoquei amb el Reial Club de Polo de Barcelona i el Futbol Club Barcelona, a futbol amb el Gimnàstic de Tarragona, i a bàsquet, billar, handbol i tennis, però destacà en el tennis de taula. Començà a les Escoles Pies i es federà el 1944. Formà part de l'AA Gràcia, el Playa de Oro i l'Ariel, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i d'Espanya per equips (1952) i subcampió d'Espanya individual (1953). El 1954 disputà el Campionat del Món. Per motius de feina residí sis anys a Sevilla, on guanyà dotze títols d'Andalusia. El 1964 deixà la competició entrà com a directiu en el Club Ariel, en el qual arribà a ser vicepresident, i el 1953 va entrar a la Federació Catalana de Tennis de Taula com a delegat de competicions amb Joan Brugada de president. Durant la seva estada a Sevilla va ser vicepresident de la Federació Andalusa entre 1957 i 1961, i de la Sevillana el 1962. De tornada a Catalunya, el 1965 el van nomenar seleccionador estatal i a finals d'aquell any va passar a ser el president de la Federació Barcelonesa de Tennis de Taula, fins al 1973. Durant la seva època a Andalusia va ser vocal de la Federació Espanyola de Tennis de Taula, i de 1977 a 1981, vicepresident sota el mandat de Joan Salichs. A finals de 1982, va ser elegit president de la Federació Catalana de Tennis de Taula, que el 1983 va organitzar els Campionats de Catalunya absoluts a Palafrugell. Va ocupar la presidència fins a finals de 1985, quan el va substituir Jordi Prat Puigdengolas, i posteriorment, des de 1988 fins a 1993, va ser el secretari general de la UFEC.[2] Fou coautor del llibre Història del tennis de taula català.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-.
- ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.
- ↑ Tarruella, Josep M.; Yxart, Josep M. Història del tennis de taula català. Barcelona: FC de Tennis Taula, 2003.