Joan Petro Amengual
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1903  Palma (Mallorca) |
| Mort | 1988 (84/85 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | mestre d'escola, polític |
Joan Petro Amengual (Palma, 1903-1988). Mestre d'escola i polític.
Al començament del decenni de 1930 va passar a exercir de mestre d'escola a Sant Joan. S'implicà en la vida política del municipi i va formar part de les dues comissions gestores de l'Ajuntament que es varen formar al llarg de la Segona República. Va ser president de la Comissió Gestora que es va formar el gener de 1933 i va durar fins l'abril del mateix any. Va ser tinent de batle de la nova Comissió Gestora formada després del triomf electoral del Front Popular (març-juliol de 1936). Va col·laborar al setmanari "El Republicano", on signava els articles amb el pseudònim "Pagès de Calcant".[1] El juny de 1936 va signar la Resposta als Catalans. En esclatar el cop d'estat franquista va ser detingut i internat al Castell de Bellver. Després va ser traslladat al fortí d'Illetes.[2] Va ser depurat per la Comissió Depuradora del Magisteri, acusat d'estar afiliat a Esquerra Republicana Balear i a la Societat Balear de Treballadors de l'Ensenyança.[3] El 1940 fou apartat de manera definitiva del magisteri.
Referències[modifica]
- ↑ COMPANY, Arnau. Sant Joan. Cacics i repressors. Palma: Documenta Balear, 1996.-(La Guerra Civil a Mallorca. Poble a poble; 2)
- ↑ Amb els mestres Miquel Buades i Àngel Soler, "feien classe en el pati a altres reclusos, tot i dividint-los en tres grups, un per a cada mestre. Aquesta tasca humanitària, duita a terme per la voluntat dels tres mestres, els permetia a més -a tots- d'estar al sol. He dit humanitària per triple motiu, perquè aquells tres homes, a més d'oferir instrucció, possibilitaven la sortida de les cel·les i allunyaven del pensament (del propi i del dels altres) la incertesa d'esser afusellat l'endemà de bon matí". MARTORELL i GELABERT, Carme. La coeducació a Mallorca durant la II República: L'Escola Decroly de Campanet (1934-1936). Palma: El Tall, 1992. P. 37-38.
- ↑ MIRÓ, Santiago. Maestros depurados en Baleares durante la Guerra Civil. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 1998. P. 107.