Joan Soler i Casanovas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Soler i Casanovas
Biografia
Naixement1854 Modifica el valor a Wikidata
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 1897 Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Sitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata

Joan Soler i Casanovas (Sitges, 1854 - Sitges, 16 d'octubre de 1897) va ser un pintor català que va formar part de l'Escola luminista de Sitges.[1]

El seu pare era Francesc Soler i Cassanyes, navilier, i la seva mare Francesca Casanovas i Soler. Va viure a Sitges fins l'adolescència, moment en què la família es va traslladar a la ciutat de Barcelona, més concretament a l'Eixample. A més de la pintura, Joan Soler tenia afecció per la música i l'esport, sobre tot esports nàutics.

El 19 de febrer de 1879, quan tenia 25 anys, es va casar a Sitges amb Josepa Carreras i Robert, cosina de Joan Roig i Soler. També seria família política d'Arcadi Mas i Fondevila, ja que aquest es casaria amb Eulàlia Carreras, germana de Josepa. Van viure uns anys a Sitges, però de nou se n'aniran a Barcelona.

Des de 1872 fins 1877 va estar estudiant en l'Escola de la Llotja, amb la idea de dedicar-se a la pintura. El 1877, juntament amb Joaquim de Miró i Argenter, va decorar el Casino Prado Suburense. També participà en la decoració de la Plana Novella.

Normalment, pintava a la platja abans inclús de que comencés l'Escola luminista, ja que el paisatge i les flors eren els elements que més li agradava representar. Tanmateix, una de les diferències amb altres pintors de l'Escola luminista sitgetana és el paper de les figures i els contorns dels seus quadres. Soler i Casanovas donava una major importància a la línia i al detallisme. Va participar en la Primera Exposició de Belles Arts de Sitges l'any 1892.

La majoria de les seves obres es troben en col·leccions particulars.

Joan Soler i Casanovas no va poder continuar amb la pintura per malaltia. El dissabte 16 d'octubre de 1897, amb 45 anys, va morir per una tuberculosi pulmonar.

Referències[modifica]

  1. Margarida Casacuberta. Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 69–. ISBN 978-84-7826-883-2. 

Bibliografia[modifica]

  • COLL I MIRABENT, Isabel. Aproximació a la vida i obra de Joan Soler i Casanovas (1854-1897). L'Eco de Sitges, S.L., Grup d'Estudis Sitgetans, 2007.