Joaquim Soms i Janer
 Joaquim Soms a l'Aplec de Lloret del 2009  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 maig 1914 Pineda de Mar (Maresme) |
| Mort | 28 desembre 2012 (98 anys) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor de sardanes |
| Gènere | Sardana |
Joaquim Soms i Janer (Pineda de Mar, Maresme, 14 de maig de 1914 - 28 de desembre de 2012)[1] fou un compositor de sardanes.
Als set anys comença els estudis de solfeig i piano a l'Acadèmia Salom de Calella. L'any 1935, en els seus temps d'estudi d'harmonia i composició, i dirigint als 17 anys el Cor Infantil de l'Agrupació Teatral Pinedenca, va escriure la primera sardana: Idil·li pastoril. El cor estava patrocinat per Sara Llorens de Serra i Moret. La seva deixebla Maria, que acabà sent la seva esposa, cantava aquesta sardana acompanyada pel cor infantil.
La guerra civil espanyola el portà al front del centre, a les posicions del nord de Guadalajara (Gárgoles, Esplegares, Cifuentes, Canales, etc.) on va escriure Maria de Pineda, recordant la seva promesa. Pertanyia a la 33 divisió del IV Cos d'Exèrcit. Els caps de la divisió li encarregaren la formació d'un petit conjunt, que anà ampliant fins a tenir una banda oficial i un orquestra de ball també dita, en aquells dies, de jazz, compostes per xicots catalans, on tocaven en actes oficials, a les mitges parts dels partits de futbol (entre Brigades Mixtes) a les trinxeres del front o als hospitals per animar als soldats. La formació inicial fou: el mestre Soms director i piano, tres saxòfons: en Cors, en Portet i en Ventura de Cornellà, en Cargol tocava la trompeta, en Ferrán i en Farriols les flautes, Josep Costa el Baix i Vilanova el fiscorn. Més tard es varen afegir més trompetes: Colom i Barevi, en Joan Dispes al Trombó, en Figueres a la bateria, en Freixes feia de vocalista i el violí Jaume Bañeres que també va fer la feina de director. El repertori era de concert amb números populars de sarsueles i de música clàssica o bé de ball. Dins aquesta banda-orquestra com quasi tots els musics doblaven instruments es formà una cobla i per a aquesta cobla, el mestre Soms va escriure les sardanes, 10.000 Catalans i Catalans a l'Alcàrria (1937). Aquesta darrera, amb lletra d'un altre soldat, Lluís Millan, acabà convertint-se en l'himne de tots ells. A la fi de la guerra aquesta sardana li va costar més d'un any de presó, acusat d'escriure un himne separatista.
Acabada la guerra va continuar component sardanes, amb una producció de més de tres-centes.
Referències[modifica]
- ↑ «Adéu al degà de la sardana». El Punt Avui. [Consulta: 29 desembre 2012].
- Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla Girona: SOM, 2002
- Dietari d'un del músics de l'orquestrina i cobla de la 33 Divisió, 138 Brigada Mixta, de l'Exèrcit Popular de la República.