John Rawls

John Bordley Rawls (Baltimore, 21 de febrer de 1921 - Lexington, 24 de novembre de 2002) fou un filòsof polític i moral estatunidenc, un dels més rellevants de la segona meitat del s.XX. Així ho afirmen els seus seguidors, i així ho reconeixien també els seus crítics més aguts. Robert Nozick, col·lega i alhora adversari filosòfic de Rawls al departament de filosofia de la Universitat de Harvard, va ser contundent, en aquest sentit: "Avui dia, els que fan filosofia política han de treballar segons la teoria de Rawls, o bé explicar per què no ho fan". I és que la majoria d'obres de filosofia política que es produeixen actualment encara giren al voltant dels problemes normatius, dels enfocaments ideològics i dels maldecaps metodològics que ell va identificar i abordar. Però la influència de la seva obra no comprèn solament la filosofia política. Rawls, malgrat el temperament humil que el caracteritzava i la modèstia amb què va exercir d'intel·lectual públic, és un dels filòsofs més influents en política, en economia i en pensament sobre el dret. Com a prova d'això últim tan sols cal recordar que cap altra obra és tan mencionada en la resolució de casos als jutjats americans com el seu llibre “Una teoria de la justícia”.

La concepció de la justícia rawlsiana

Efectivament, la importància de Rawls està indestriablement lligada a la publicació, l'any 1971, de Una teoria de la justícia i a la concepció de la justícia com a equitat que hi defensà (l'obra tindrà un èxit extraordinari: se n'han venut més de 220.000 exemplars en anglès només, i ha estat traduït a més de 22 llengües). La majoria de publicacions posteriors a 1971, especialment el llibre El liberalisme polític de 1993, van ser en el fons intents de perfeccionar i resoldre les incoherències d'aquesta concepció.

La concepció de la justícia que proposà Rawls tenia bàsicament dos objectius: oferir una explicació convincent dels drets i les llibertats bàsiques, i defensar l'ideal de la igualtat democràtica. Aquests objectius són satisfets amb la derivació i justificació mitjançant una metodologia contractualista -inspirada inicialment en teories econòmiques innovadores com ara la teoria de la decisió i la teoria de jocs- de dos principis de justícia. El primer principi sosté que les institucions polítiques han de garantir que tots els ciutadans tinguin els mateixos drets i llibertats bàsiques. Això significa que el dret a una aplicació de la llei igual per a tothom, el dret a la vida i a la integritat física, la llibertat de pensament, de consciència, de participació política, d'associació, etc., són drets i llibertats innegociables de l'individu. És a dir, no es poden bescanviar per tal d'assolir altres fins com ara augmentar el benestar social o fer contenta la majoria. La defensa a fons de les llibertats i els drets fonamentals de l'individu fan de Rawls un pensador eminentment liberal, enemic dels autoritarismes i dels abusos de les "raons d'Estat".

Tanmateix, el que donà realment fama a Rawls i el que el fa mereixedor d'ocupar un lloc prominent en la història de la filosofia política contemporània és la gran preocupació que demostrà per les desigualtats que existeixen entre rics i pobres en les societats modernes. En aquest sentit, la seva proposta adquirí un caràcter igualitarista molt marcat, ja que exigeix anar molt més enllà del que habitualment ofereix l’Estat del Benestar. Les propostes teòriques sobre el tractament just de la desigualtat entre els ciutadans quedaren resumides en un “segon principi de justícia”. Aquest principi sosté, en primer lloc, que ja que els ciutadans són lliures i iguals solament es consideraran justes les desigualtats que resultin d'una igualtat d'oportunitats. La forma d'igualar oportunitats entre ciutadans consisteix bàsicament a oferir una cobertura pública igual per a tothom de tota una sèrie de serveis, com ara la sanitat i l'educació. En segon lloc, el principi manté que únicament s'acceptaran aquelles desigualtats socials que treballin en benefici de les classes més desafavorides. Dit d'una altra manera: el ric només pot mantenir el seu estatus si d'aquesta manera afavoreix els pobres; altrament, la desigualtat és injustificable. Per a implementar aquest principi sembla que Rawls pensava sobretot en l'establiment d'una fiscalitat sobre la renda de les persones de tipus progressiu. Tanmateix, Rawls no creia que es pogués determinar d'entrada quin tipus de règim econòmic -capitalista o socialista- respectaria més els dos principis de justícia. Segons ell, per resoldre aquest problema cal veure el context social i la situació històrica de cada societat.

A part dels juristes, els politòlegs i ideòlegs han llegit amb entusiasme i s'han inspirat sovint en la teoria rawlsiana. Mentre que el caràcter marcadament liberal del primer principi explica la bona acceptació que ha tingut la teoria de Rawls en alguns medis polítics de dretes, el caràcter igualitarista i social del segon principi li ha guanyat la simpatia d'amplis sectors políticament esquerrans. De fet, els ideòlegs de la majoria de partits polítics importants de les nostres democràcies occidentals apel·len a Rawls per a justificar les seves postures.

A banda de “A Theory of Justice” (1971) i “Political Liberalism” (1993) Rawls va editar en vida encara tota una sèrie de llibres. El més rellevant de tots segurament és “The Law of Peoples” (1999), obra en la qual Rawls exposa les seves idees sobre justícia internacional i que avui dia està ocupant un part central dels debats sobre la matèria. Però també mereix molta atenció l'obra “Justice as Fairness: A Restatement” (2001). Aquest llibret consisteix bàsicament en els apunts que Rawls va fer servir durant anys per a explicar la seva pròpia teoria de la justícia als alumnes de Harvard. A més a més d'aquests dos llibres, han aparegut tota una sèrie de llibres a partir de l'edició d'altres apunts de classe per part d'exalumnes de Rawls: Collected Papers (1999), Lectures on the History of Moral Philosophy (2000), Justice as Fairness: A Restatement (2001), i Lectures on the History of Political Philosophy (2007).

Fragment de A Theory of Justice

«La justícia és la primera virtut de les institucions socials, com la veritat ho és dels sistemes de pensament. Una teoria, per molt elegant i econòmica que sigui, ha de ser rebutjada o revisada si no és vertadera; així mateix, les lleis i les institucions, independentment del seu grau d'eficiència i bon disseny, han de ser reformades o abolides si són injustes (...)

Cada persona posseeix una inviolabilitat fonamentada en la justícia que ni el benestar de la societat en conjunt pot vulnerar. Per aquesta raó la justícia nega que la pèrdua de llibertat per part d'alguns pugui esdevenir correcta en virtut d'un major bé compartit per uns altres. No permet que els sacrificis imposats sobre una minoria pesin menys que la suma més gran d'avantatges que pugui gaudir una majoria. Per consegüent, en una societat justa s'estableix que la ciutadania és igual i té les mateixes llibertats; els drets que garanteix la justícia no estan subjectes a la negociació política o al càlcul de l'interès social. L'única cosa que ens permet acceptar una teoria errònia és la manca d'una teoria millor; anàlogament, una injustícia és tolerable solament quan és necessària per tal d'evitar una injustícia encara més gran. Essent les primeres virtuts de les activitats humanes, la veritat i la justícia són innegociables». (A Theory of Justice, pp.3-4)

Cronologia

• 1921 John Rawls neix el 21 de febrer a Baltimore (Maryland, EUA);
• 1939-42 Bachelor of Arts a la Universitat de Princeton;
• 1943-45 Soldat al Pacífic;
• 1946-50 Estudiant de doctorat a la Universitat de Princeton;
• 1947-48 Becari a la Universitat de Cornell;
• 1949 Es casa amb Margaret Warfield Fox (amb qui tindrà quatre fills);
• 1950-52 Instructor al Seminari de Filosofia de la Universitat de Princeton;
• 1952-53 Beca Fulbright per al Christchurch College, de la Universitat d'Oxford;
• 1953 Nomenat professor assistent de filosofia a la Universitat de Cornell;
• 1955 Primera publicació important: "Two Concepts of Justice";
• 1956 Nomenat professor associat per la Universitat de Cornell;
• 1957 Segona publicació important: "Justice as Fairness";
• 1959-60 Substitució de docència a la Universitat de Harvard;
• 1960 Nomenat professor del MIT (Massachussets Institute of Technology);
• 1962 Nomenat professor de la Universitat de Harvard;
• 1969-70 Estada al Center for Advanced Studies de la Universitat de Stanford;
• 1971 Publicació de A Theory of Justice;
• 1974 Nomenat John Cowles Professor;
• 1974-75 Any sabàtic a la Universitat de Michigan;
• 1979 Nomenat James Bryant Conant Professor de la Universitat de Harvard;
• 1980 Publicació de les John Dewey Lectures: "Kantian Constructivism in Moral Theory";
• 1986 Semestre sabàtic a Oxford;
• 1991 Professor emèrit;
• 1993 Publicació de Political Liberalism;
• 1993 Publicació de la primera versió de "The Law of Peoples";
• 1997 Publicació de "The Idea of Public Reason Revisited";
• 1997 Publica a The New York Review of Books, conjuntament amb altres filòsofs, una carta al Tribunal Suprem nord-americà demanant la legalitat de determinades formes d'eutanàsia;
• 1999 Publicació de A Theory of Justice: Revised Edition;
• 2000 Publicació de Lectures on the History of Moral Philosophy;
• 2001 Publicació de Justice as Fairness: A Restatement;
• 2002 Mor, el 24 de novembre.

Vegeu també

• Thomas Pogge.
• Joan Vergés Gifra, un dels seus estudiosos.

Enllaços externs

• Pàgina web de Joan Vergés